Com es lligen les etiquetes dels aliments

Llegir les etiquetes dels aliments ens pot ajudar a menjar més saludable i a conéixer el valor nutricional dels nostres menjars. T’expliquem com s’ha de fer!

saber comprar

Compartix

Quan anem al supermercat tenim una gran varietat de productes a l’abast. Alguns ens reclamen amb eslògans atractius com “baix en greixos”; uns altres, amb “zero sucres”, i moltes vegades acaben al carro de la compra. Però, realment estem fent la tria correcta per a la nostra salut?

Com es lligen les etiquetes dels aliments: en què ens hem de fixar

Per a saber realment el que estem comprant, hauríem d’estar atents a la informació que sí que és útil. Es troba en tres parts fonamentals que, a més, són obligatòries: la denominació legal de venda, els ingredients que conté i la informació nutricional. Vegem-ho:

Denominació legal de venda

Pot paréixer supèrflua, però és important consultar-la per a identificar el producte inequívocament i així saber el que comprem de veritat. Ací pot aparéixer de diferents maneres. Amb la denominació definida legalment, com ara la “maionesa”, que, segons la normativa, és la salsa formada per una emulsió constituïda principalment per olis vegetals, ou, vinagre i suc de llima, de manera que, si no complix estos requisits, no es pot vendre amb eixe nom; amb el nom consagrat per l’ús, on es pot utilitzar el nom socialment conegut, per exemple “natilles”, o per la descripció del producte, és a dir, amb una denominació de venda, una explicació detallada: per exemple, “empanada de pasta fullada farcida de tonyina”.

Etiqueta d’ingredients

És la part més important. Com indica el seu nom, s’hi mostren els ingredients presents en el producte. Això és obvi, però el que no és tan evident són alguns detalls:

  • L’ordre dels ingredients et donarà pistes del que conté el producte en més quantitat. S’indiquen en ordre decreixent.
  • Ingredients destacats. Si algun dels compostos està destacat d’alguna manera en l’envàs, se n’ha d’especificar el percentatge. A més, els ingredients que estan considerats al·lergògens també s’han de destacar en la llista d’ingredients.
  • Quantitat d’ingredients. La idea que els productes que tenen més de cinc ingredients són indesitjables està molt estesa, però no sempre és així: el nombre d’ingredients no afecta la qualitat nutricional dels productes. I es pot dir el mateix per als productes que contenen sucre, sal o greixos saturats. En estos casos, hauríem de tindre en compte la quantitat en què es troben.

És important no oblidar-nos de mirar la sal: és obligat indicar la quantitat de sal que conté el producte (abans podia aparéixer només sodi) i així és més fàcil no superar els 5 g diaris. Esta dada és clau, perquè l’abús de sal s’associa a la hipertensió i a la retenció de líquids.

És alt en sal si en conté 1,25 g o més; i baix si només n’aporta 0,25 g.

Etiqueta del valor nutricional

 És cert que és el primer que solem mirar, però ens pot despistar un poc. Podem pensar que la fruita seca aporta moltes calories i, d’altra banda, que un refresc light no conté sucres, quan òbviament són afirmacions errònies. Per tant, no ens hem de fixar tant en els greixos o en els sucres i fer-ho més en l’aliment en si.

  • En la informació nutricional s’ha d’indicar, de manera obligatòria, el valor energètic (el que es coneix com a calories) i les quantitats de greixos, àcids grassos saturats, hidrats de carboni, sucres, proteïnes i sal.
  • De manera voluntària, s’hi poden incloure altres quantitats com les dels àcids grassos monoinsaturats, la fibra alimentària, les vitamines i els minerals.

Què és el Nutri-Score?

És un model d’etiquetatge frontal simplificat que arreplega, de manera gràfica, una part de la informació nutricional que han de facilitar els aliments i begudes envasats. Nutri-Score classifica els aliments en cinc categories amb un logotip que inclou una lletra i un color que va de la A (verd fosc) a la E (roig), i entre estos hi ha la B (verd clar), la C (groc) i la D (taronja). El logotip A (verd fosc) indica una millor qualitat nutricional i el logotip E (roig), una pitjor qualitat nutricional. Les empreses d’alimentació poden decidir si l’utilitzen o no, però, si l’adopten, ha d’aparéixer en tots els productes de la mateixa marca.