Teus, meus, nostres... Les emocions en famílies reconstituïdes 

Es coneix com a família reconstituïda l’estructura familiar en la qual, almenys, un dels membres de la parella aporta algun fill fruit d’una relació anterior. El punt de partida d’esta relació pot ser degut a dos causes, una separació o divorci previ, o la defunció d’un dels cònjuges.

Este tipus de família implica un gran repte per als seus integrants: tant els pares com els fills han d’enfrontar-se a ajustos importants, crear nous vincles i controlar les emocions amb habilitat. Hi ha estudis que assenyalen que en estes famílies els focus de tensió són significativament més grans i qualitativament diferents.

D’una banda, els membres de la nova família aporten una història i una tradició familiar prèvia. Els xiquets, habitualment, conviuen en dos cases diferents, amb normes i funcionaments diferents. I també cal generar una xarxa de relacions familiars molt complexa, ja que unes segones núpcies poden arribar a implicar 3 o 4 famílies. Tot i això, crear un ambient agradable és possible.

Les relacions familiars són un altre puntal imprescindible perquè es consolide la nova família.

El primer repte que cal afrontar és consolidar el vincle de parella, ja que és el puntal fonamental sobre el qual es recolza qualsevol estructura familiar. A diferència del que ocorre en les famílies de primeres núpcies, en les reconstituïdes pot ser que cada membre de la parella es trobe en un estadi diferent del cicle familiar. Per exemple, mentre que un pot haver satisfet la seua faceta parental, l’altre podria no haver complit este desig.

Un altre repte important és definir i reorganitzar els rols. Alguns pares assumixen des del primer moment el paper d’imposar normes i controlar la disciplina del nou grup, en un intent de participació en la criança dels fillastres. Esta precipitació sol generar ressentiments, així que és necessari treballar prèviament la relació i, quan s’ha creat un vincle adequat, assumir este paper. L’ambigüitat dels rols pot generar molts conflictes i incertesa al nou grup familiar.

D’altra banda, les relacions familiars són un altre puntal imprescindible perquè es consolide la nova família. Per l’anomenat “mite de l’amor instantani”, pot ser que els nous cònjuges intenten guanyar-se l’aprovació dels fillastres coste el que coste i molt ràpidament. Això provoca un biaix en la relació, ja que s’evita tot allò que pot ser conflictiu i, com que no es pot mantindre molt de temps, esta situació desemboca en una sensació de “xantatge emocional”.

I, finalment, la relació amb els excònjuges pot ser un altre focus de tensions. En molts casos estes relacions són molt escasses en un intent equivocat de controlar la conflictivitat. El sentiment predominant entre ells sol ser l’hostilitat, fet que contamina les noves parelles. La redefinició de les relacions amb els excònjuges és necessària, especialment quan els fills compartits no tenen encara la majoria d’edat.

OBJECTIUS QUE S'HA DE MARCAR LA FAMÍLIA RECONSTITUÏDA 

1. Atendre els sentiments de pèrdua, dol, culpa o gelosia relacionada amb la relació anterior, tant de la parella com dels fills.

2. Donar temps als fills per a ajustar-se a la nova situació. És convenient esperar almenys un any des de la ruptura abans de tornar a casar-se.
3.Generar en els fills a poc a poc el sentit de pertinença a la nova família, aprofitant punts d’unió i activitats comunes.
4. Comunicar i decidir sobre problemes pendents de la relació anterior que podrien afectar la nova família.
5. Desenvolupar un estil de comunicació que permeta a tots els membres de la família expressar queixes i crítiques constructives..
6. Desenvolupar vies per a unes relacions saludables dels xiquets amb l’excònjuge i les seues famílies extenses.
7. Establir funcions i límits, generar les normes de la nova llar.
8. Ajustar les idees de criança entre la parella. Ser conseqüents amb les normes i la disciplina, assumir progressivament el rol per part del padrastre o madrastra.
9. Pactar sobre temes com l’economia i l’habitatge. Quant als diners, claredat en les aportacions comunes i, pel que fa a l’habitatge, sempre és millor traslladar-se a un de nou o fer-hi reforma, si és possible.
10. Establir progressivament unes relacions familiars sòlides, atenent les necessitats dels fills, sense usurpar mai el paper de l’altre progenitor.r.