Por de perdre’s alguna cosa

En què consistix el FOMO o por de perdre’s alguna cosa?

Amb este terme es denomina l’estat que experimenta algú quan els altres poden estar disfrutant i tenint experiències gratificants en les quals està absent.

Molts usuaris de xarxes socials, especialment els adolescents i els joves, no coneixen esta situació, que pot arribar a ser patològica, i que comporta, entre altres símptomes conductuals, l’addicció al mòbil i a sentir la necessitat de mantindre’s actualitzats (online) per a estar al corrent del que fan els altres.

La interacció contínua que hui en dia és possible a través de les xarxes socials, amb directes, likes, reaccions i respostes ràpides, generen una dependència que pot semblar aparentment innòcua, però augmenta el malestar psicològic quan algú se sent desconnectat.

Les principals conseqüències negatives de la síndrome FOMO sobre la salut psicològica i el benestar personal són: desmotivació, estat d’ànim baix, ansietat, estrés, preocupació per no estar a l’altura del que sembla que és una vida socialment activa i enriquidora, i la comparació constant i la insatisfacció amb la pròpia vida, fet que provoca sentiments de buit i malestar per la vida davant de les circumstàncies reals que li toca viure a l’adolescent.

D’on ve la por de perdre’s alguna cosa?

• Estar a l’altura: la pressió social que un adolescent sent per sentir-se integrat i acceptat pels companys es magnifica en el context de les xarxes socials. La tendència a mostrar una vida idealitzada, disfrutant i fent coses emocionants, fa que l’adolescent se senta fora de lloc si no seguix este patró.
• Estar online de manera permanent: contactar amb els amics de manera instantània, reaccionar al que fan, vore en directe com disfruten… acaba convertint-se en una necessitat per no perdre’s vivències importants. Hi ha una generació de joves que han crescut connectats digitalment. Això els exposa, constantment, al que fan els seus amics i coneguts en temps real, fet que pot augmentar la por de perdre’s alguna cosa important.
• Busca d’aprovació: els adolescents busquen en les xarxes augmentar els likes, els comentaris, els seguidors…, i això vincula el seu benestar als canvis d’opinió que els seguidors fan de les seues publicacions. No són conscients que esta necessitat de validació acaba convertint-se en un termòmetre de la seua pròpia autoestima. Quan això falla, el resultat és una percepció equivocada de falta d’interés de la resta i, en conseqüència, d’una mala percepció d’ells mateixos.
• Comparació constant: estudis recents han demostrat que les xarxes socials generen en els adolescents una comparació contínua entre ells. La idea que subjau en esta comparació és que la seua vida no és tan emocionant com la d’aquells que seguixen; per això, la valoració de la seua és negativa i els produeix descontent i insatisfacció personal.
• Por de quedar-se arrere: els canvis del dia a dia, sumats als de les xarxes socials, que tenen un impacte molt gran en l’adolescent, li provoquen esta por de perdre’s alguna cosa, fet que implica comparació i, també, la necessitat de connexió per estar al dia, conéixer tot el que passa i reaccionar davant de notícies, novetats, esdeveniments, etc. El fet de no estar al dia facilita esta percepció de quedar-se arrere.
• Dificultats emocionals: en alguns casos, el FOMO pot ser una manifestació d’inseguretats o de dificultats emocionals subjacents, com ara la baixa autoestima o la soledat. La síndrome FOMO pot ser una manera d’evitar enfrontar-se a estes emocions.