Ull viu amb els problemes de visió! Com els detectem?

Diuen els experts que la vista no s’acaba de desenvolupar aproximadament fins als 6 anys, però això no vol dir que els menors de 6 anys no tinguen problemes de visió. De fet, els pediatres els fan revisions molt generals durant els primers anys de vida, però a partir dels 3-4 anys es recomana anar a un especialista per a fer-se una revisió anual.

Problemes visuals en els xiquets: es poden previndre? 

 Entre el 5% i el 20% dels preescolars i el 25% dels escolars tenen alteracions visuals com ara miopia, hipermetropia o estrabisme. La miopia és el problema que més augmenta, perquè cada vegada és més freqüent l’ús de pantalles, tant en casa com en les aules. De fet, el 30% dels casos de fracàs escolar estan relacionats amb problemes visuals no diagnosticats. Però

Síímptomes que indiquen problemes de visió

• Per a vore objectes situats a certa distància, arrufa les celles i/o entretanca els ulls.
• Té molèsties, parpelleja molt i es frega els ulls, que es poden irritar o enrogir.
• Per a llegir, mou el cap seguint les línies en compte de moure només els ulls.
• Es queixa de mal de cap amb freqüència.
• Es topa amb objectes, entropessa constantment i té problemes d’equilibri.
• Presenta problemes amb la lectoescriptura.
• S’arrima massa al llibre, a la llibreta, a la tauleta o a la televisió.
• Li costa estar atent, perd interés i es cansa amb facilitat.

 Els problemes de visió més freqüents en els xiquets son: 

• Ull vague. Este trastorn comença quan un ull, o els dos, perden un grau de visió important. Pot estar causat per un problema de vista, per estrabisme o, molt excepcionalment, per altres raons, com una cataracta. A poc a poc els nervis que porten la informació de l’ull al cervell deixen de funcionar per falta d’ús, i el xiquet acaba depenent d’un sol ull per a vore-hi. El tractament d’este trastorn es fa amb l’ús d’ulleres i la col·locació de pegats en l’ull sa per a obligar-lo a mirar amb l’altre.
• Estrabisme. L’estrabisme és quan els ulls no s’alineen correctament, així, en compte d’enfocar al mateix punt, apunten a direccions diferents. És a dir, un mira cap avant, i l’altre ho pot fer cap avall, cap amunt o cap a dins. La detecció precoç en l’estrabisme és fonamental perquè un tractament a temps augmenta les possibilitats d’èxit.
• Miopia. Ser miop vol dir no vore-hi bé des de lluny, ja que la imatge es forma davant de la retina i no en esta. Més de sis diòptries pot comportar l’existència de problemes de retina. Se sol descobrir quan van a l’escola i tenen problemes per a vore el que hi ha en la pissarra, ja que fins aleshores el seu món s’ha desenvolupat a l’abast de la mà.
• Hipermetropia. En este cas, el xiquet hi veu bé de lluny però no de prop perquè les imatges s’enfoquen per darrere de la retina. Se sol detectar en l’edat escolar. Es corregix amb ulleres i és un problema que sol curar-se amb el temps.
• Astigmatisme. Les persones que tenen astigmatisme no enfoquen correctament i veuen les imatges un poc deformades, tant des de distàncies llargues com de prop. Este problema es produïx perquè la refracció dels rajos de llum que travessen un meridià de l’ull és diferent que la dels rajos de llum que travessen el meridià perpendicular. Sol estar associat a la miopia o la hipermetropia. Es corregix amb l’ús d’ulleres.