Quan la mania es convertix en obsessió

No xafar les ratlles del terra, comptar sempre el nombre de coberts d’una taula, tindre un «boli de la sort» per als exàmens, ordenar les coses sempre de la mateixa manera… Vos sona alguna d’estes conductes? Els xiquets tenen mil i un costums, rituals i manies, que solen repetir molt sovint i que els ajuden a controlar els esdeveniments externs. A mesura que el xiquet creix, este tipus de conductes sol desaparéixer, però de vegades hi ha manies que es reforcen i comencen a interferir en la vida del xiquet, i passen del costum a l’obsessió.

Així, una obsessió es definix com una idea o pensament repetitiu, inquietant, desagradable i no desitjat, que apareix de manera incontrolable i reiterada en la ment del xiquet. Això pot arribar, fins i tot, a causar-li por i ansietat i es pot manifestar a qualsevol edat. 

Quan ens hem de preocupar?

El normal és que este tipus de manies desapareguen amb l’edat, així que hem d’afrontar-les amb molta paciència i acceptar-les fins que vagen disminuint en el temps, intentant no fomentar-les ni recordar-les.

Les conductes rituals tenen un significat especial per a qui les realitza. Solen ser irracionals, però són útils perquè alleugen la tensió i transmeten tranquil·litat. El fet que les coses es mantinguen estables al seu voltant els fa pensar que tenen control sobre el que els passa. 

Però, quan la freqüència d’una mania va ocupant cada vegada més part del temps (més d’1 hora diària) i si quan deixa de fer-ho patix una ansietat elevada en forma de plors, crits, agressivitat cap a ell o cap als altres, es recomana acudir a un professional perquè valore la presència d’un trastorn obsessiu compulsiu (TOC).

Molts pares ho deixen passar, pensant que són «coses de xiquets» i que ja els passarà, però tractar estes conductes a temps els pot evitar molts problemes.

Què podem fer si pensem que el nostre fill té algun TOC?

És important per al pronòstic del xiquet que es faça un diagnòstic precoç, i la implicació dels pares és fonamental perquè el tractament funcione i l’evolució del TOC siga favorable. De fet, molts pares es convertixen en una espècie de coterapeutes, que els ajuden a eliminar o limitar les manies.

Per tant, si observes que el teu fill té alguna mania que ha evolucionat i cada vegada és més evident i prolongada en el temps, no dubtes de consultar un professional. El TOC respon al tractament farmacològic i a la psicoteràpia cognitivoconductual (exposició amb prevenció de resposta, reversió de l’hàbit), que aconseguixen recuperar la qualitat de vida del xiquet.