Menjar en família té molts beneficis entre ells prevé l’obesitat i altres malalties. Sabies per què? Presa nota!

tema del mes

28 juliol 2020

Compartix

Existix la falsa creença que els aliments processats, amb greixos i sucres, són els únics responsables que l’obesitat s’estenga de manera tan escandalosa per tot el món desenvolupat. De fet, un 25% de la població espanyola patix obesitat hui dia, xifra que s’eleva al 32% en xiquets de 7 i 13 anys, segons es va concloure en el XXIV Congrés Mundial de la Federació Internacional de Cirurgia de l’Obesitat i Malalties Metabòliques (IFSO) i el XXI Congrés de la Societat Espanyola de Cirurgia de l’Obesitat Mòrbida i de les Malalties Metabòliques (SECO), que van tindre lloc a Madrid en setembre de 2019.

Però molts nutricionistes coincidixen que l’obesitat és més que la ingesta d’aliments ultraprocessats, es tracta d’un problema social en el qual també es veuen involucrats aspectes com la poca pràctica d’exercici diari, el desorde en les menjades o vore la tele mentre es menja, entre altres factors.

Segons la dietista-nutricionista Luján Soler, en una entrevista per al BBVA, “s’ha comprovat que quan els xiquets mengen acompanyats dels pares consumixen més verdures o més fruites. És diferent menjar acompanyat que menjar mirant el portàtil o la televisió, perquè no hi ha consciència de la quantitat i els aliments que consumim”.

Un 25% de la població espanyola patix obesitat hui dia, xifra que s’eleva al 32% en xiquets de 7 i 13 anys

Un 25% de la població espanyola patix obesitat hui dia, xifra que s’eleva al 32% en xiquets de 7 i 13 anys


Hàbits sans en família

Per a dur una dieta sana i equilibrada cal seguir uns hàbits alimentaris correctes: preferir els aliments frescos als processats, complir la regla de “5 al dia” (5 peces de fruita i verdura) i procurar complir la combinació del ‘Plat Harvard”, que consistix que en cada menjada els vegetals (verdures i hortalisses) han d’ocupar la mitat del plat que preparem, un quart del plat els hidrats de carboni i l’altre quart les proteïnes.

Però, a part de tot això, és molt important l’exemple. És a dir, si obliguem els nostres fills a menjar fruita, per exemple, el primer que ens hem de preguntar és si nosaltres en mengem. I, igual que amb la fruita, tota la resta. Si volem que els xiquets seguisquen una dieta equilibrada, és molt important que els mostrem la importància d’esta dieta, rica en fruita, verdura, hidrats de carboni i proteïnes d’alta qualitat. Sense este exemple, és molt difícil argumentar al menut que seguisca unes pautes saludables.



Com crear un estil de vida saludable en família?

A més de dur una dieta sana i equilibrada i procurar que tota la família la seguisca, hi ha altres factors que ens poden ajudar a crear un estil de vida saludable en família.


1. Anar a comprar: per què no? Molta gent va al súper i es deixa els xiquets a casa. És clar que és una qüestió de practicitat i comoditat, però si comprem en família, també els ensenyem. Els xiquets poden participar en la tria de la fruita; a vore el peix, que els crida molt l’atenció; a aprendre en quines receptes el cuinarem; a triar un tipus de tall o un altre segons el que hàgem de fer per a sopar, etc. És una manera d’involucrar-los de forma didàctica en la cuina i en l’alimentació diària. Sense adonar-se’n, aniran aprenent quins aliments són millors, etc.

2. Guardar i conservar: molt relacionat amb el fet de seguir una dieta saludable hi ha la conservació dels aliments. Una correcta col·locació dels productes en la nevera, en el congelador, en el rebost, etc. contribuïx que es conserven millor i, per tant, que quan siga hora d’utilitzar-los per a menjar-los crus o per a cuinar-los estiguen en les millors condicions. Així que, després de comprar, ve la tasca de guardar i ordenar. Involucrem els xiquets també en este procés, és una forma que també aprenguen conductes d’higiene i cura dels aliments que menjaran, i això contribuïx que, quan siguen majors, tinguen estos conceptes ben apresos.

3. Mans a la massa! Una vegada comprat i guardat tot, què ens queda? Posem-nos a cuinar, segons la planificació que hàgem establit i fem que els xiquets ens ajuden. Aprendran a combinar aliments, podran posar el seu granet d’arena en cada recepta i de segur que, a l’hora de menjar-s’ho, disfrutaran més.

4. A menjar! En les principals menjades del dia és molt important que els xiquets estiguen acompanyats. Intentem evitar, si és possible, telèfons mòbils, tauletes o qualsevol dispositiu electrònic. Quan això passa, per exemple, no hi ha consciència ni de la quantitat ni dels aliments que s’han consumit. Assentem-nos relaxats, tranquils, conversant i mastegant bé: a més d’aprendre hàbits d’alimentació i conducta, es fomenten les relacions pares-fills, importantíssimes per al seu desenvolupament.

5. Limitem el sedentarisme: a més d’una dieta sana i equilibrada, és molt important moure’s. Per als xiquets de 5 a 17 anys, l’OMS recomana practicar l’activitat física, en la major part aeròbica, durant, almenys, 60 minuts diaris. Per als adults, recomana que dediquen, com a mínim, 150 minuts setmanals a la pràctica d’activitat física aeròbica, d’intensitat moderada, o bé 75 minuts d’activitat física aeròbica vigorosa cada setmana, o bé una combinació equivalent d’activitats moderades i vigoroses.

Estratègia NAOS per a combatre l’obesitat a Espanya

Al fil del que hem comentat al començament sobre l’obesitat i amb l’objectiu de previndre-la, Espanya va constituir en 2005 l’estratègia NAOS (Estratègia per a la Nutrició, Activitat Física i Prevenció de l’Obesitat), davall la dependència del Ministeri de Sanitat, Consum i Benestar Social. El seu principal focus d’acció és previndre el sobrepés i l’obesitat, oferint solucions per a una alimentació variada i equilibrada al mateix temps que es promou l’activitat física i esportiva.

L’Estratègia NAOS preveu la creació d’un Observatori de l’Obesitat que quantifica i analitza periòdicament la prevalença de l’obesitat en la població espanyola i mesura els progressos obtinguts en la prevenció d’esta malaltia. S’ha constituït com un sistema d’informació per a conéixer la situació nutricional i l’evolució de l’obesitat de la població espanyola i com a plataforma de trobada entre tots els agents implicats en què convergixen els objectius de l’Estratègia NAOS.