Objectes transicionals en xiquets: els hem d’eliminar?
Un objecte d’aferrament o transicional és un element que el bebé tria i on troba consol i suport quan comença a percebre el món. És convenient llevar-li’l?
cures infantils
Compartix
Què és un objecte transicional i quins tipus n’hi ha?
Els elements transicionals són aquells que el bebé tria per a trobar confort quan no està en contacte amb l’adult. Li servixen per a calmar-se, relaxar-se i sentir-se protegit. Els objectes d’aferrament més típics són peluixos o mantetes, però també xuplons o qualsevol objecte, com ara un coixí, un drap o qualsevol altra joguet que el xiquet relacione amb la mare, que és la principal figura d’aferrament. Per això, el bebé el busca quan necessita consol, quan s’enfronta a primeres experiències o simplement quan necessita dormir.
El terme “objecte transicional” va ser encunyat, a mitjan segle XX, pel pediatre i psicoanalista anglés Donald Winnicott, que parla sobre la necessitat dels bebés de posseir, és com el seu “primer joc”, ja que no són capaços de distingir la realitat.
Cal que el xiquet tinga un objecte d’aferrament?
No tots els xiquets necessiten un objecte transicional, però n’hi ha molts que sí que en tenen. El més probable és que faça la tria entre els quatre i els sis mesos d’edat i la mantinga durant uns anys, fins als 2/3 anys, més o menys, ja que no hi ha una regla fixa que ho determine. També pot passar que un esdeveniment (l’arribada d’un germanet, el començament de l’escola, una mudança...) faça que el xiquet torne a recórrer a l’objecte d’aferrament que havia deixat arrere feia temps.
El xiquet anirà desprenent-se’n a poc a poc a mesura que adquirisca confiança i maduresa
Un factor que cal tindre en compte és que eixe objecte el trien els xiquets, no l’imposen els pares; per això, si un xiquet no vol un peluix o una manteta, per molt que els pares li’ls donen, no la voldrà. A més, els objectes transicionals o d’aferrament són irreemplaçables; és a dir, si un bebé el perd, no hem d’intentar reemplaçar-lo per un altre, llevat que el xiquet decidisca triar-ne un de diferent.
Este objecte reconforta els més menuts, entre altres coses perquè fa la seua olor, i els dona seguretat. El grapegen, el xuplen, el mosseguen; per això, per als xiquets l’aroma que desprenen els és familiar i els dona confiança.
Però, arribats a una edat, hem de llevar per força estos objectes? La resposta dels especialistes és que no, perquè no s’ha de considerar només que ja és “massa gran” per a tindre’n, ja que això és una causa segura de tristesa i angoixa en el petit. El xiquet anirà desprenent-se’n a poc a poc a mesura que adquirisca confiança i maduresa. En el cas que no ho faça i ens preocupe, ho haurem de consultar amb el pediatre.
