Ortorèxia: obsessió per menjar sa 

Les noves tecnologies ens han dut grans avanços en matèria de comunicació  i relació amb les altres persones, però en alguns casos també ens han dut la potenciació d’alguns trastorns, ja que, amb la finalitat d’estar a la moda, seguim tendències que no sempre són saludables. Este és el cas de l’alimentació: si alguna cosa ha canviat amb l’arribada del món 2.0 és la manera de menjar, la combinació d’aliments nous, la incorporació d’altres que quasi no coneixíem i la demonització de molts altres que estaven assentats en les nostres dietes. Seguir rigorosament un control tan extrem dels que mengem pot dur a patir ortorèxia. Segons l’Organització Mundial de la Salut (OMS), este trastorn alimentari afecta el 28% de la població dels països desenvolupats. Principalment, dones d’entre 20 i 40 anys amb perfils autoexigents i perfeccionistes.

Què és l’ortorèxia?

Es tracta d’un trastorn alimentari el nom del qual el va encunyar per primera vegada el doctor Steven Bratman l’any 1997. Una patologia que es caracteritza per l’obsessió que té per prendre menjar considerat saludable la persona que la patix, però que no implica que siga així, necessàriament. És una malaltia semblant a un trastorn obsessiu compulsiu, en el qual el malalt dut a terme una dieta molt restrictiva, evitant certs aliments, com ara aquells que porten greixos, conservants, colorants, etc. La seua obsessió el porta a no consumir res que estiga processat industrialment.

Síntomas de la ortorexia

• Limitació i restricció severa d’un gran nombre d’aliments.

• Obsessió per la planificació de la dieta i l’alimentació diària.

• Angoixa en el moment de fer la compra, preparació i consum dels aliments.

• Absència de gaudiment o gratificació a través del menjar, la font de satisfacció és el compliment dels criteris estrictes establits.

• No utilització d’instruments de cuina metàl·lics.

• Remordiment i culpabilitat si se salta la dieta o s’ingerix algun aliment “prohibit”.

• Necessitat de controlar tot el que es menja i el procés d’elaboració.

• Aïllament social pel fet que s’eviten aquells esdeveniments on hi haja menjar o beguda.

Quines conseqüències pot provocar l’ortorèxia?

Com tots els trastorns alimentaris, l’ortorèxia també té conseqüències en les persones que la patixen i, a vegades, poden ser molt severes.

1. Conseqüències físiques: com ara anèmia, excés i/o dèficit de vitamines depenent de la dieta triada, hipotensió, problemes de tiroides, problemes de tipus cardiovascular, pèrdua de pes, debilitament del sistema immunitari o desnutrició, entre d’altres.
2. Conseqüències psicològiques: autoestima baixa, ansietat, estrés, depressió, trastorns obsessius, irritabilitat, dificultats de concentració i atenció.
3. Conseqüències socials: aïllament social, pèrdua d’amistats i vincles per dedicar la majoria del temps a l’alimentació i a la seua obsessió.