Seqüeles psicològiques de la pandèmia
El confinament i la incertesa, entre altres factors, poden implicar seqüeles en la població. Estes són algunes de les seqüeles psicològiques de la pandèmia.
coneix-te
Compartix
Des de començament del segle xx, quan es va produir la grip espanyola, mai havíem viscut abans en el món una pandèmia de característiques similars.
Per a tots, especialment per a les persones majors i per als més vulnerables o amb antecedents de malaltia coronària, obesitat o diabetis, que els ha suposat el final dels seus dies entre nosaltres, esta pandèmia ha comportat un canvi en la nostra forma de vida.
Deixem arrere molts dies de confusió, confinament, incertesa i de voler saber què passaria amb la nostra família i amb nosaltres mateixos i cap on ens encaminava este ingrat virus. Ens assentàvem davant del televisor, àvids de bones notícies: volíem sentir a parlar d’un «principi de la fi», que «tot aniria bé» i que «d’esta n’eixirem » o que «ningú no es pot quedar arrere».
Desconeixement, notícies falses, vacunes, tractaments mèdics, canvis polítics, socials, econòmics, laborals… I ara, què?
Seqüeles psicològiques de la pandèmia
És l’altra cara de la pandèmia: silenciosa i inevitable.
Cal que considerem esta circumstància: la història ha demostrat que l’impacte dels desastres en la salut mental dura més que l’impacte físic, i això ens suggerix la necessitat de cuidar-la perquè continuarà més allà del brot de coronavirus.
Convé reforçar els sistemes de salut psicològica, atenent de nou els més vulnerables: aquells amb psicopatologies prèvies que s’han quedat exposats a desregulació emocional, angoixa, depressió, estrés, apatia, irritabilitat, insomni, ira, esgotament emocional, pors, fòbies, temors i consum de tòxics; els que continuen estant en primera línia, el personal de salut, que des d’esta tribuna elogiem i a qui enviem un merescudíssim agraïment; els xiquets, els adolescents i els adults majors.
Decididament hem d’atendre el malestar, la tristesa, l’angoixa, la solitud, el neguit i la impotència, que poden aparéixer els pròxims mesos. Hem viscut molt de prop els límits humans: ni estàvem preparats per a una situació com esta ni ho estem encara.
Com podem fer front a l’ansietat per la pandèmia
- Intenta acceptar les teues reaccions emocionals. Estan dins del que s’espera, i solen ser transitòries. Si no reduïxen la seua intensitat o interferixen en l’àmbit laboral, social, personal i familiar, és convenient acudir a un especialista.
- Reinicia progressivament els contactes socials previs a la pandèmia. És possible que pugues sentir que et costa. Som éssers socials: no estem fets per a viure tancats. Pren-te el temps que necessites i busca suport en el teu entorn familiar i social.
- Cuida les persones majors i els més menuts. Atén les seues necessitats, sense negar-les, però alhora sense capritxos. Mantindre una escolta atenta, sense negar el que manifesten, és l’adequat. Igualment, procura que hi haja algú que ho faça amb tu.
- No intoxiques el teu entorn amb males notícies o converses conflictives: busca llaços socials d’afecte i amistat.
- Planifica les teues necessitats. Prioritza la bona alimentació, l’esport i activitats d’autocura.
- Busca activitats en la natura i practica activitats a l’aire lliure: contempla la bellesa de la natura i de les coses de què podem disfrutar, amb una actitud de millora, canvi i obertura al canvi. És veritat que tot anirà bé, però el canvi més important comença dins d’un mateix.
