Síndrome de la cabanya: consells per a pares

La “síndrome de la cabanya” és un estat mental i emocional que es comença a presentar després de passar un llarg temps tancat. Com s’ha d’afrontar?

cures infantils

Compartix

Què és la síndrome de la cabanya?

La síndrome de la cabanya no és res més que la por de tornar a eixir al carrer. Ésimportant subratllar que no es tracta d’un trastorn psicològiccatalogat dins de les patologies sobre salut mental que determina l’Organització Mundial de la Salut (OMS), sinó que és un estat anímic, mental i emocional que s’ha estudiat en persones que, després de passar un temps reclosos, tenen dificultats per a tornar a les activitats quotidianes.  A les persones que elpatixen els costa tornar a relacionar-se amb d’altres fora de les seues pròpies cases i fins i tot els impedixdur a terme activitats com eixir a fer esport o pujar a un transport públic.
Els símptomes de la síndrome de la cabanya són semblants a aquells relacionats amb l’ansietat i la depressió; és a dir, pot aparéixer sensació d’angoixa, por, tristesa, apatia, nerviosisme, problemes per a conciliar el son, sensació de cansament o dificultat per a alçar-nos als matins.
És un estat que experimenten moltes persones després de tants dies de confinament a conseqüència de la pandèmia provocada per laCOVID-19 i que està deixant patent la desescaladaprogressiva. Esta situació no afecta només els adults, sinó que també la poden patir els més menuts, sobretot aquells xiquets que patien certes fòbies prèvies o els que han viscut de prop les conseqüències més dures del coronavirus.

Tècniques per a anul•lar la por i l’ansietat en eixir de casa

  • Ésmolt important per als xiquets la percepció de com viuen els pares el procés de la tornada a la normalitat, ja que ells són la seua principal referència. Per això cal tindre molta de cura amb com actuem, però també què diem en la seua presència.
  • Cal donartemps als menuts iexposar-losa la por de forma gradual i per mitjà d’accions subtils. No és necessari quedar amb tota la família o un grup d’amics el primer dia que es permeta si no estan preparats. Podem començar fent passejos curts. Millor anar a poc a poc.
  • Hem d’establir rutines i objectius i fer-ho a molt a curt termini.
  • Continuar mantenint el contacte social mitjançant la tecnologia. Continuar amb les videoconferències o els missatges de la família i els amics fins que el xiquet se senta amb ganes de veure’ls.
  • No hem de deixar-los que reprimisquen les emocions. Hem de parlar amb ells, preguntar-los directament i afavorir que ens expliquen com se senten.

En cas que els símptomes persistisquen i afecten el nostre dia a dia i el dels nostres fills, és recomanable posar-se en contacte amb un professional.