Síndrome de la vida ocupada: riscos de la hiperproductivitat
Et parlem de la síndrome de la vida ocupada i els riscos que pot tindre la hiperproductivitat desmesurada per a la salut. No t’ho perdes.
coneix-te
Compartix
Què és la productivitat?
Actualment, en tots els negocis i desenvolupaments estratègics empresarials, el terme productivitat es posiciona com a columna vertebral de l’èxit. Segons el DNV, és la “relació entre la producció obtinguda i els factors utilitzats per a obtindre-la en un període de temps determinat". Per a assolir-la, les empreses plantegen objectius de productivitat a les plantilles i compensacions econòmiques per a implicar-les en la consecució de l’èxit empresarial.
Però quin cost i quin benefici s’obtenen en termes de salut i benestar? Són raonables les jornades de faena infinites per a aconseguir algunes metes? Potser els mitjans utilitzats no estan en equilibri amb la producció: parlem de la hiperproductivitat com una manera de viure i les conseqüències psicològiques que té.
Què és la hiperproductivitat i d’on naix?
Cap a finals del segle passat es presentava com a prototip de bon treballador el broker o yuppie, i amb això va canviar el model de la vida laboral. Es plantejava el model multitasca: fer més d’una cosa alhora, amb una alta eficàcia, eficiència de gestió, maximització dels recursos i aprofitament del temps. Semblava possible viure en contínua connexió amb els objectius professionals, per damunt de la salut o altres objectius de vida. No obstant això, darrere de l’aparent prosperitat d’este estil de vida, s’amaga la síndrome de la vida ocupada.
Què és la síndrome de la vida ocupada i com ens afecta?
El que va nàixer com un estil de vida, aparent prosperitat i millora professional ha anat guanyant espai en les consultes de salut mental per les conseqüències que implica.
La necessitat d’ocupar cada hora del dia amb la faena, arribar a tot, aconseguir objectius i estar sempre pendent de qüestions laborals pot semblar admirable, però té riscos: esgotament, fatiga física i mental, ansietat, estrés elevat, disminució de l’atenció i concentració, incapacitat per a desconnectar de la faena, falta de temps per al descans…
El paper de l’autoexigència en la hiperproductivitat
La pressió constant de mantindre uns estàndards alts genera un nivell d’autoexigència difícil de sostindre i que afeblix la resiliència emocional. Es deterioren les relacions personals, familiars i socials. Comporta una pèrdua de la creativitat i una disminució de la capacitat per a disfrutar d’altres facetes de la vida.
La recerca implacable de perfecció, l’autoavaluació crítica i no desconnectar poden portar a la sobreexigència, l’esgotament i, en última instància, al deteriorament de la salut mental.
El dret a la peresa
Apuntar tan alt professionalment acaba passant factura físicament i psicològicament. Com ho podem remeiar? L’anomenat “dret a la peresa” aposta per un equilibri. No es tracta de negativitzar la disciplina, el treball ben fet, l’exigència i la productivitat, sinó de mitigar les conseqüències negatives que poden perjudicar la salut.
T’enumerem algunes idees per a ajudar-te:
- Ser conscient del que implica esta situació i els perjudicis que té.
- No negar els símptomes o les circumstàncies adverses, ja que impliquen un desordre en les prioritats vitals: este és el primer pas per al canvi.
- Establir límits realistes en la faena i amb la faena.
- Tindre temps per al descans, la reflexió i anàlisi de tu mateix i de les circumstàncies vitals que t’envolten.
- Determinar bé els temps de descans diaris, a més de planificar activitats d’oci i temps lliure.
- Buscar ajuda i suport en la família i les amistats i cuidar les relacions socials: és tan important com el temps que dediques a la faena.
- Permetre’t moments de pausa, ja que són essencials per a la creativitat, la claredat mental i la salut en general.
