El meu fill em desafia, què puc fer?
Els xiquets desafiadors poden ser un problema. Per què ocorre? Com identifique si és el perfil del xiquet? Et donem resposta a esta pregunta i a d’altres.
cures infantils
Compartix
Com a pare o mare, et deus haver trobat en alguna situació en la qual el teu fill o filla t’ha contestat un “no” davant la petició que fera alguna cosa, i així ha desafiat la teua autoritat. Però açò no significa que tinga cap problema, perquè forma part del procés evolutiu dels xiquets. El problema ve quan les seues actituds desafiadores es convertixen en una rutina i no es tracta d’una desobediència comuna, sinó que amaga un problema més gran: el trastorn oposicionista desafiador. Es tracta d’un patró recurrent de conducta oposicionista, negativista, desafiadora, desobedient i hostil, dirigit a les figures d’autoritat.
Característiquesd’un xiquet desafiador
- Enrabiades i/o discussions freqüents amb els adults. S’enfaden perquè perden la paciència amb facilitat.
- Mala tolerància a les ordres, es neguen a complir-les. Són provocadors.
- Cabuderia persistent, sobretot, quan volen fer alguna cosa que està prohibida.
- Respostes ressentides i colèriques en qualsevol circumstància.
- Actitud desafiadora davant els altres, sense cap causa aparent.
- Conducta negativa, es neguen a negociar i a comprometre’s amb els adults.
- Insults i paraules despectives cap als altres.
- Incapacitat d’acceptar les conseqüències dels seus actes, culpen i retrauen els altres dels seus propis errors.
- Intenten molestar en tot moment les persones que els envolten, de manera deliberada.
- Tenen episodis ocasionals de violència física, amb intenció o sense.
- Solen tindre problemes acadèmics.
- Són mentiders i incomplidors.
Per què un xiquet es torna agressiu i desafiador?
Els xiquets poden aprendre que provocar i desafiar els pares pot arribar a desesperar i, per tant, aconseguir coses que d’una altra manera no podrien. Els agrada saber quin és el límit. En la majoria de casos, els xiquets provoquen o desafien per esta raó, per a saber fins on poden arribar.
Una altra cosa és que el xiquet patisca el trastorn oposicionista desafiador. No hi ha una causa específica que puga explicar el trastorn oposicionista desafiador, però els experts apunten al factor psicosocial com un dels possibles desencadenants. Una educació coercitiva o violenta, la immaduresa o la falta d’experiència en la criança d’un fill o uns pares excessivament permissius poden estimular les conductes desafiadores. A més, la inexistència de llaços afectius, l’abandó durant els primers anys de vida, els conflictes maritals i la depressió materna també poden propiciar-ne l’aparició.
Pautes i dinàmiques per a fer front i millorar un xiquet desafiador
- Evita els crits. El to de veu és fonamental per a ensenyar al fill que els conflictes no se solucionen cridant.
- Tingues paciència. Intenta mantindre el control per a explicar al teu fill que els seus crits i el seu descontrol no són la manera correcta d’actuar.
- Treballa la frustració. És el sentiment desagradable que s’experimenta quan no s’aconseguix el que u vol. Aprendre a tolerar-la és molt important en la vida del xiquet.
- Cuida la seua agressivitat. Si veus que el teu fill perd els nervis, deixa’l que es tranquil·litze.
- No entres en la lluita de poder. Els xiquets desafiadors creuen que són iguals que els adults, per a ells no existix cap autoritat. Tracta de fer-li entendre que la seua manera d’actuar no és correcta i, si no obeïx, hauràs de prendre accions.
- Posa límits clars. I complix-los. Sigues conseqüent i perseverant. S’ha de saber motivar, cal fer entendre les conseqüències dels seus actes, també permetre que les experimenten, però cal oferir conseqüències positives al seu bon comportament.
- Demana ajuda professional. Si tot el que hem dit no funciona, pots acudir a psicoteràpia, que servirà per a ajudar el teu fill i als pares per a reconduir el problema.
