Xiquets i noves tecnologies. A quina edat han de començar?

Les noves tecnologies són part important del desenvolupament dels xiquets i s’han convertit en ferramentes essencials en la nostra vida quotidiana, laboral, acadèmica, social i d’oci.

cures infantils

Compartix

Les noves generacions tenen al seu abast una gran quantitat d’informació, aplicacions i jocs de forma rapidíssima. Però, quan és el moment adequat per a deixar que els fills accedisquen al mòbil o la tauleta? Com s’han de compaginar els mons en línia i fora de línia?

És difícil establir talls exactes d’edat perquè el teu fill tinga mòbil, jugue amb el teu, tinga una tauleta o utiltize el teu portàtil, ja que dependrà de la seua maduresa, de l’entorn i altres circumstàncies. Un ús inadequat de les noves tecnologies, com ara passar molt de temps amb el mòbil o accedir a continguts d’Internet no adequats per a la seua edat, pot perjudicar l’actitud i afectar l’àmbit escolar i familiar. Per això, val més previndre que curar.

ÚS RESPONSABLE DEL MÓN DIGITAL

La gran preocupació dels pares és orientar els fills menuts en l’ús responsable del món digital, conscients que quan arriben a l’adolescència entraran de ple en les xarxes socials i en les tecnologies de la informació i comunicació (TIC). Així es desprén de l’estudi “Els xiquets menuts (0-8) i la tecnologia digital”, elaborat per la Universitat Autònoma de Madrid, en col·laboració amb investigadors de la Universitat Autònoma de Barcelona i coordinat pel centre de recerca Joint Research Center de la Unió Europea en 19 països veïns.

La majoria de pares pregunten què poden fer ara, quan els xiquets tenen 6, 7 o 8 anys, per a orientar-los en pràctiques que influïsquen en anys posteriors, a fi que en l’adolescència utilitzen els dispositius digitals de forma adequada.


'NO ESTAN TAN ENGANXATS'

Dels 6 a 8 anys, els xiquets utilitzen les noves tecnologies com a oci, joc i entreteniment. I encara que existisca el mite que hi estan enganxats, l’estudi revela tot el contrari. Les TIC no estan entre les primeres preferències dels més menuts de la casa. Abans, preferixen jugar amb els amics o amb joguets a la seua habitació.

Els xiquets accedixen a Internet per buscar informació bé per a algun treball d’escola o sobre algun assumpte que els desperta molt d’interés (jocs de màgia, cuina, mascotes...). I el canal que més utilitzen és Youtube.

Las tauletes són la ferramenta digital preferida pels xiquets espanyols, segons l’estudi. Els motius són diversos: per la seua mida, més gran que un telèfon mòbil; per la seua comoditat, que els permet utilitzar-les en qualsevol lloc i situació; perquè es manegen fàcilment; i per la seua flexibilitat, ja que permeten descarregar-se apps molt diverses i, fins i tot, vore pel·lícules i sèries de dibuixos. A penes utilitzen l’ordinador i el mòbil quan són menuts.

Encara que existisca el mite que els xiquets menuts estan tot el dia enganxats a les noves tecnologies, un estudi demostra que preferixen jugar amb amics.

L’ús excessiu de dispositius amb pantalles (ordinadors, tauletes, mòbils, etc.) en xiquets, segons alguns estudis, pot produir dèficit d’atenció, problemes de son, hiperactivitat, agressivitat, un rendiment acadèmic inferior i dificultats en el desenvolupament del llenguatge i l’adquisició de vocabulari. Per esta raó els pares han de fer un treball de “frontissa” entre el món virtual o tecnològic i el real, que requerix de contacte físic, visual i interpersonal, fomentant l’equilibri entre els dos.

ELS BENEFICIS D'ABRAÇAR

El contacte físic i, sobretot, les abraçades, són beneficiosos per a la salut. Segons un estudi de la Universidad de Duke als Estats Units, que va analitzar l’efecte de la falta de contacte físic en bebés, va concloure que pot contribuir a la mort de neurones i deficiència en la producció de l’hormona del creixement, i donar lloc al que es coneix com “nanisme psicosocial”. A més, altres recerques recents revelen que el cervell d’un bebé que no rep carícies és aproximadament un 20% més menut.

Raons per a abraçar:


• Et sents bé, gràcies a la generació d’oxitocina, coneguda com l’hormona de l’afecte o de l’amor, que promou sentiments de confiança i unió.

• Fonamental en la infància, perquè les carícies i les abraçades són saludables per a les persones, a causa del factor d’inclinació emocional.

• Alleuja la por, perquè les abraçades reduïxen la preocupació i ajuden a calmar-nos, ja que ens donen tranquil·litat i comoditat.

•  Enfortix el cos, perquè quan abracem ens sentim acompanyats i estimats.

•  Reduïx la tensió arterial, perquè quan ens toquen, s’activen en la pell uns receptors sensorials anomenats “corpuscles de Pacini” que envien senyals al nervi vague, situat en una part del cervell que és responsable de la reducció arterial.

•  Disminuïx l’estrés, perquè abraçar, besar i el contacte físic augmenten els nivells d’oxitocina, que reduïxen l’ansietat.