Pota gegant, calamar i sépia: quina és la diferència?

Són tres productes habituals que trobem a la secció de pescateria i als congelats, però a vegades pot ser confús distingir entre estos tres mol·luscos cefalòpodes: pota gegant, calamar i sépia. T’expliquem les característiques principals de cada un

els frescos

Pota i pota gegant

Es tracta de cefalòpodes de cos allargat, estret, i amb les aletes triangulars unides per l’extrem, que els atorga una forma romboïdal. Tenen una longitud aproximadament d’un terç de la longitud total, característica que els diferencia enfront d’altres productes.

El color, en cas de no estar net, es caracteritza per tonalitats rogenques amb xicotetes taques violàcies i porpra. Podem trobar diverses espècies denominades com a pota, encara que es diferencien per aspectes morfològics i d’origen, com ara la pota argentina o la pota gegant del Pacífic (una espècie més gran distribuïda principalment per les costes del Perú i de Mèxic).

Es poden localitzar a altes profunditats i s’arrimen a la costa durant els períodes reproductius. Pel que fa a les característiques nutricionals, són semblants a les del calamar, aporten proteïnes d’alt valor biològic i baix contingut en greix.

Calamar

El calamar és un aliment popular en diferents parts del món. A Espanya, els calamars arrebossats són un plat habitual en moltes zones. La manera més freqüent de preparar-lo és tallat en anelles o en tires, com les tradicionals tires de calamar, encara que també és molt habitual cuinar-lo a la planxa, farcit o guisat amb la tinta. Les potes, els tentacles i la tinta són comestibles. El seu sabor és molt característic i apreciat.

A Espanya, els calamars arrebossats són un plat habitual en moltes zones

Els exemplars més joves, de mida xicoteta, reben el nom de calamarets. La longitud mitjana d’un calamar és de 15 a 25 centímetres, però pot mesurar fins a 30-40 centímetres. Es localitzen, en general, en aigües poc profundes, encara que també n’hi ha que habiten a grans profunditats. El calamar comú es distribuïx per l’Atlàntic, des de les costes noruegues fins a les illes Canàries, i a la costa occidental del Mediterrani. Les captures es porten a terme durant tot l’any.

Igualment que en el cas anterior, es poden trobar diferents tipus de calamars en funció de la morfologia i l’origen.

Sépia

La sépia és un altre tipus de mol·lusc que pertany al grup dels cefalòpodes. És molt popular en la dieta mediterrània i també s’utilitza molt en la cuina asiàtica. Fa uns 20 centímetres de llarg i habita als fons costaners amb presència abundant d’algues. Té un cos oval, gris-beix, amb reflexos malves. Igual que la resta de cefalòpodes, a l’interior té una bossa de tinta. Es localitza a l’Atlàntic i al Mediterrani, especialment prop de les illes Canàries.

La sépia és un aliment ric en iode. Conté proteïnes d’alt valor biològic, i per tant conté aminoàcids essencials. També és baixa en greixos. 100 grams de sépia a penes aporten 0,90 grams de greix i només 75,30 quilocalories. Entre els seus nutrients també destaquen les vitamines B3, E i B12.

De la mar a la taula