Qué es la por

La por és una emoció bàsica, actua com una alarma que avisa davant situacions de perill amb l’objectiu de generar una resposta que neutralitze esta amenaça. Són moltes les pors que ens paralitzen. A continuació et comptem com enfrontar-ho amb èxit.

coneix-te

Compartix

 

Gràcies al sistema que té l’ésser humà per a avançar-sea les situacions de perill, ha aconseguit sobreviure i adaptar-se al medi enquè viu, aconseguint enfrontar els perills que l’amenaçaven bé mitjançant lalluita o amb la fugida.

Quan abans de creuar un carrer es percep un riscd’atropellament, en l’organisme es posa en marxa un potent dispositiu amb l’objectiud’evitar l’accident. A nivell cognitiu, s’avalua si és més eficaç acabar de creuaro tornar al punt d’origen; a nivell fisiològic, es genera una activació extra del sistema nerviós simpàtic perquè el rendiment siga màxim; i a nivell motor,es té més potència per a córrer o saltar fins a un lloc segur.

D’esta manera es van enfrontant i resolent lessituacions amenaçadores que vivim diàriament. Però hi ha voltes en què la por perd este valor adaptatiu i provoca la resposta contrària, la paralització i el bloqueig. Paradoxalment el que fa és impedir que s’enfronte l’estímul perillós.

Això passa quan l’activació fisiològica de l’organismeque es desencadena sobtadament és molt intensa i, a més, la interpretació que laseguix és catastròfica.



Quan es nota que el cor batega ràpid de formasobtada, es comença a suar, costa respirar i es produïx una sensació de mareigi inestabilitat, es fixa tota l’atenció en estos símptomes. Davant d’estasituació, és fàcil centrar tota l’atenció en la por i generar una espiral en quèesta por pot arribar al pànic.

No totes les persones tenen la mateixaprobabilitat de patir estes reaccions intenses i inesperades d’ansietat. Moltssón els factors que hi influïxen i és important tindre una actitud proactiva per a previndre-les. És important cuidar el valor adaptatiu de la por.

Mantindre un estil de vida marcat per un altnivell de preocupació de forma indiscriminada augmenta la probabilitat degenerar esquemes cognitius automàtics de perill. Estos esquemes afavorixen unavulnerabilitat més gran a patir trastorns d’ansietat.

La preocupació és útil quan es pot convertir enun pla d’acció; per tant, preocupar-se sobre coses que són improbables i sobreles incontrolables o incertes no només és ineficaç, sinó que pot generarefectes secundaris no desitjables.


10 idees per a enfrontar-se a la por amb èxit

  • Reconéixer i acceptar el que provoca por,sense negar-ho ni justificar-ho.
  • Enfrontar-se a la por, no intentar anul·lar-la.
  • Racionalitzar la por, no alimentar els pensaments catastròfics.
  • Començar per enfrontar-se a pors pocintenses.
  • Proposar-se xicotets passos progressius per a arribar a la meta final.
  • No evitar les situacions/objectes queprovoquen por.
  • Buscar models competents, observar com afronten les seues pors altres persones.
  • Orientar-se a les solucions, no revisar únicament les amenaces potencials.
  • Visualitzar el procés que portarà a aconseguir enfrontar-se a la situació/objecte temuda, i admetre que el procés implicarà dificultats.
  • Buscar l’ajuda d’un professional si no es pot aconseguir per un mateix.

Com es pot controlar una crisi de pànic


  1. Identificar la simptomatologia: pensar que el que passa en el cos són els símptomes d’ansietat amb una alta intensitat. 
  2. Controlar la hiperventilació: fer una respiració lenta i profunda atenent especialment l’expiració.
  3. Situar-se en un lloc còmode: mentre desapareixen les sensacions fisiològiques, seure i esperar que baixe la intensitat.
  4. Utilitzar autoinstruccions: repetir-se mentalment frases que ajuden a enfrontar la situació, com ara “ésnomés el cos que sent ansietat, no passarà res pitjor”.
  5. Buscar distractors: els distractors ajuden que no continuen augmentant els pensaments catastròfics.
  6. Envoltar-se decompanyia: rebre suport d’una altra persona pot fer disminuir la intensitat dela situació.
  7. No lluitar contrael pànic: Deixar que passe, sabent que estos episodis solen tindre una durada aproximada d’uns deu minuts.