A quina edat ixen les dents?

Una de les preguntes més repetides entre els pares novençans és “a quina edat ixen les primeres dents dels bebés?”. Este dubte tan freqüent i comú no es pot respondre de forma genèrica, ja que no a tots els bebés els ixen al mateix temps. Hem de recordar que cada xiquet o xiqueta té un desenvolupament diferent i personal. Si l’aparició de les dents es retarda, no és a causa d’una manca de calci, per la qual cosa no és necessari subministrar complements de calci. Si tenim alguna inquietud sobre la dentició del nostre bebé, el millor és visitar el pediatre, que portarà un control exacte del seu creixement i ens podrà aconsellar amb professionalitat.

Les primeres dents del bebé

En general, cap al sisé mes de vida apareix un primer incisiu en la boca del bebé, però eixa data pot variar. L’edat de les primeres dents oscil·la entre els 4 mesos i els 8 mesos. Si la dentició és precoç pot començar als 3 mesos. Si es retarda, pot transcórrer fins a un any o més.

Les dentetes “pioneres” solen ser les incisives; és a dir, les dents del davant al centre de la boca, en les dos mandíbules. Després d’estes, és habitual que apareguen les premolars. Açò sol ocórrer entre els mesos 10 i 16. Els claus o ullals fan l’aparició entre els 16 mesos i els 20. Finalment ixen les segones molars, entre els 20 i 30 mesos d’edat.

Senyals que les dents estan a punt d’eixir

Un parell de mesos abans que isca la primera dent, els xicotets adopten un comportament un poc inquiet i s’emporten a la boca tot aquell objecte que els cau a les mans, com ara peluixos i sonalls, que tractaran de mossegar amb nerviosisme.

Un altre dels senyals de la primera fase de dentició és una notable inflamació de les genives. Si es toquen, es pot apreciar la dent que està tractant d’eixir. Esta regla no és vàlida per a tots els bebés, ja que alguns afortunats no patixen cap símptoma i la primera denteta apareix sense avisar.

Quina alimentació cal prendre quan comencen a eixir les dents?

Quan només tenen un parell de dents és recomanable proporcionar-los aliments blans que puguen mastegar amb les genives, com ara carlota o creïlla bullides, llentilles, arròs amb tomaca o cigrons. També poden menjar alguns vegetals més durs si es tallen finament. La pasta ben cuita és un altre aliment molt adequat; es pot preparar amb salses suaus que incloguen carn, així introduirem proteïnes i sabors nous a la seua alimentació.

A partir de l’any, és un bon moment per a donar-los formatge fresc o tendre. També per a alternar la ingesta de carns suaus -les més adequades són el pollastre, el titot i el conill- amb trossets menuts de peix blanc, molt menys gras que el blau. Sobre este i altres aliments, com els ous o el pa amb gluten, hem de prestar molta atenció, ja que és freqüent que es produïsquen intoleràncies i al·lèrgies.