L’albergina, un bon aliat per a la digestió

L’albergina morada és la que més es comercialitza i es caracteritza per ser allargada o globosa i la pell és de color morat intens i brillant o quasi negre, com en les varietats Black Beauty, Morada Llisa i Llarga Violeta.

L’albergina és originària de les zones tropicals i subtropicals asiàtiques, encara que més tard es va estendre a Europa. En l’actualitat, l’albergina es consumix a tot el món, i de fet molts països tenen un plat típic elaborat a partir d’este vegetal: la capotana a Itàlia, la mussaca a Grècia, la ratatouille a França, l’imant bayildi a Turquia i l’escalivada o el tombet mallorquí a Espanya.

Sabies que…? L’albergina s’utilitzava antigament per a calmar cremades, baixar inflamacions i com a objecte decoratiu

Al nostre país podem, trobar-ne durant tot l’any en els mercats. A l’hora de comprar-les hem de triar aquelles que estan tendres, fermes i que tenen la pell llisa, brillant i amb un color uniforme i sense taques. Hem de rebutjar les que estan arrugades o que presenten zones toves.

Per a saber si una albergina està al punt òptim de maduresa, cal pressionar lleugerament amb els dits en la pell; si la ditada hi queda marcada, significa que està al punt.

Des del punt de vista nutricional, l’albergina té una aportació energètica escassa (29 calories/100 grams) i un contingut en aigua elevat. En la composició destaca el contingut en potassi, vitamina C, vitamines del grup B i folats. Tot i això, el seu contingut en fibra és baix en comparació amb altres verdures, i esta es troba principalment en la pell i les llavors, per la qual cosa és aconsellable consumir-les amb pell. El seu consum estimula la funció del fetge i el pàncrees a causa de les propietats diürètiques i laxants que té, i així s’afavorix la digestió.

Per a evitar el sabor amarg de l’albergina, es pot salar i deixar reposar durant uns 30 minuts o bé afegir-hi unes gotes de llima.

L’albergina es pot consumir cuita, bullida, fregida, al forn i fins i tot envasada, com ara l’albergina d’Almagro, però cal evitar consumir-la crua a causa del seu contingut en solanina, una substància tòxica que s’elimina amb la calor. El seu sabor suau permet preparar nombrosos plats com l’escalivada, el tombet mallorquí, les albergines farcides, ensalades i pastes.