Arginina

Arginina: què és?

Hi ha dos classes d’aminoàcids: els essencials, que el cos humà no pot sintetitzar (s’obtenen a través dels aliments) i els no essencials, que el nostre organisme pot sintetitzar, com és el cas de l’arginina.

Una proteïna està formada, aproximadament, per la unió de 300 aminoàcids, que es poden organitzar de moltíssimes maneres diferents per a crear una única macromolècula.

A més de la funció energètica, les proteïnes fan treballs tan importants com el manteniment dels teixits, el transport d’oxigen i diòxid de carboni a través de la sang o la manutenció del pH sanguini, entre moltes altres funcions essencials per al cos humà. D’altra banda, com que la proteïna és vital per al creixement cel·lular, és important ingerir-ne durant les etapes de desenvolupament com la infància, l’adolescència, l’embaràs i, fins i tot, durant el període de lactància.

Es coneixen al voltant de 200 aminoàcids, però només amb la combinació de 20 tenim informació suficient per a obtindre la gran diversitat proteica de què disposem.

Què és l'arginina

L’arginina (L-arginina) és un dels 20 aminoàcids que formen proteïnes. En tenim de manera natural en el nostre organisme, però també la podem adquirir puntualment mitjançant diferents plantes i animals.

L’aportació nutricional de l’arginina és necessària en determinades ocasions. Per exemple, mentre que un adult sa no necessita incloure este aminoàcid en la dieta perquè el seu cos en desenvolupa uns nivells adequats, en el cas d’un xiquet en edat de creixement sí que és necessari que la dieta continga esta aportació nutricional perquè puga fer un correcte desenvolupament del sistema immunitari.

Per què és important l'arginina 

A més d’ajudar a la formació de proteïnes i al correcte desenvolupament dels xiquets, l’arginina està estretament relacionada amb l’esport. Això és perquè este aminoàcid és un dels més complets pel que fa a les propietats i funcions metabòliques de l’organisme. Pren nota de les seues funcions essencials!

- Contribuïx al bonfuncionament del sistema immunitari

- És precursora de l’òxid nítric, que és un vasodilatador encarregat de dilatar les cèl·lules dels músculs perquè reben més nutrients.

- Exercix de vasodilatador; per tant, millora elflux sanguini de l’organisme

- Intervé en l’alliberament i acció d’algunes hormones, com l’hormona del creixement.

- Ajuda l’organisme a recuperar-se després de la pràctica d’exercici físic, ja que ajuda a eliminar l’amoníac del teixit dels músculs a través de l’orina.

 En quins aliments podem obtindre l’arginina  

Encara que el cos sol generar la quantitat d’arginina necessària, també es troba en la majoria d’aliments rics en proteïna; per tant, en podem obtindre mitjançant:

- Carn animal i ous: la carn de vedella, d’aviram o de porc és una font de proteïna animal i hi podem trobar una gran quantitat d’arginina. Els ous també estan inclosos en esta família, ja que són un aliment ric en este aminoàcid essencial, sobretot, la part del
rovell.

- Peix, marisc imol·luscos:  la majoria del peix blau és ric en proteïna animal, per tant, és una bona font d’arginina. Entre ells destaquen les sardines, el mero, els calamars i les clòtxines.

- Fruita fresca i fruita seca:  l’alvocat, el kiwi, el raïm, la maduixa i elmeló d’Alger són algunes de les fruites fresques amb més contingut d’arginina.En el cas de les fruites seques, algunes de les que contenen més quantitat d’esteaminoàcid essencial són els pistatxos, les ametles, les anous, les avellanes iels pinyons. Descobrix més coses sobre les fruites seques que no poden faltar en la teua dieta.

- Verdures: la ceba, l’all, el porro, el pimentó, els espinacs i les algues són algunes de les verdures més riques en arginina.

- Llegums: la majoria dels llegums són font de proteïna vegetal. Entre este grup d’aliments, les llentilles, els pésols, els fesols i la soja destaquen com a font d’este aminoàcid essencial.

En alguns casos, l’arginina també es pot obtindre amb medicació o en forma de suplement alimentari, tant per via oral com de manera tòpica o, inclús, de manera intravenosa. Però sempre amb la supervisió d’un metge o especialista en nutrició.