Assetjament escolar, com es pot detectar i desactivar 

L’assetjament escolar és cada cop més freqüent a les escoles. Es produeix quan un nen o adolescent pateix agressions o insults per part dels companys

coneix-te

12 maig 2020

Compartix


Què és l’assetjament escolar o bullying?

S’anomena assetjament tot comportament d’intimidació agressiva, amb la finalitat de fer mal a un altre, com a abús sistemàtic de poder. Segueix dos criteris: el de repetició, que ocorre més d’una vegada, i que hi hagi un desequilibri de forma, que és difícil per a la víctima defensar-se a si mateixa.
 
Aquests criteris són aplicables a altres formes d’intromissió, ingerència o intimidació en altres contextos, com és el ciberassetjament, cada cop amb més incidència entre nens i joves, perquè garanteix que l’assetjador pugui mantenir la identitat oculta, fer-ho de forma indiscriminada, sense la possibilitat que la víctima es pugui defensar, ja que no necessàriament ha de ser-hi present.

La intimidació, com a forma d’assetjament inicial, se sol produir al voltant dels 7 anys, i irromp en la vida de la víctima com un fet injustificat, que es pot reconduir fàcilment en aquestes edats. Més endavant, l’assetjament assoleix la cota màxima entre els 11 i 14 anys i, potser, una mica més tard, per a l’assetjament cibernètic. L’assetjament escolar disminueix els últims anys escolars, encara que hi ha evidència d’assetjament escolar en estudiants universitaris i certa continuïtat en l’àmbit laboral.

Quant a les diferències de gènere, el rol d’assetjador es troba més en el perfil masculí, però els sexes són més iguals en el rol de víctima: les noies es presenten més com a defensores i els nens fan servir més l’assetjament físic i la força física. En tots dos casos, no hi ha diferència quant a la intimidació verbal.

L’assetjament assoleix la cota màxima entre els 11 i 14 anys

 Com podem detectar l’assetjament escolar?

Les raons per les quals alguns nens intimiden uns altres se sustenten en un desig d’estatus dominant en el grup de companys. Els assetjadors es poden sentir recompensats si els seguidors i els seus companys donen suport a aquestes accions d’intimidació. En l’adolescència, pot haver-hi més motivació per a iniciar l’assetjament escolar (per a exhibir domini) i per a ajudar o reforçar l’assetjament escolar (per a evitar el rebuig dels companys o ser intimidat). Pel que fa a les víctimes o els assetjats, tendeixen a mancar d’habilitats socials i a ser menys estimades o més rebutjades pels seus iguals, per això són objectius fàcils per als assetjadors. Una conseqüència important de ser assetjat és la depressió.

Tenir amistats d’alta qualitat és un factor protector contra l’assetjament. L’estat de grup d’iguals pot facilitar la defensa activa entre els mateixos companys, que poden ser els defensors més efectius.


Com podem detectar si el nostre fill és víctima d’assetjament

- Distanciament emocional.

- No vol explicar les coses que passen a escola: es tanca en si mateix.

- Pèrdua de la gana.

- Malestar i queixes somàtiques que el porten a voler absentar-se de l’escola, perquè així evita l’enfrontament a una situació que no sap controlar.

- Canvis d’estat d’humor bruscos.

- Irritabilitat: s’irrita fàcilment per coses per les quals abans no ho feia.

- Redueix el temps de descans: dificultat per a agafar el son.

- Hipervigilància.

- Somnis i terrors nocturns.


Conductes per a frenar l’assetjament escolar

El primer que necessitem és saber què passa. Per a saber-ho no convé preguntar de forma directa. Si interroguem sobre alguna cosa que genera temor, el més normal és que el nostre fill es retregui i no vulgui parlar-ne. El més important és facilitar la comunicació, que no l’interrogatori, perquè estigui disposat a parlar. La nostra actitud ha de ser d’acolliment, sense enfadar-se, sense judicis i validant el seu patiment. Un cop  coneguem els fets, podem ajudar el nostre fill perquè ho expliqui a escola. Els pares ens hem de mostrar molt aliats amb l’escola, ja que ens pot ajudar a detectar una fase inicial i la seva resolució. Posteriorment, depenent de la gravetat de l’assumpte, anar de la mà de l’escola és fonamental.