Com millorar l'autoestima amb el pas dels anys

La percepció que té una persona de si mateixa conforma el seu autoconcepte; en canvi, la seua autoestima serà la valoració que faça del seu autoconcepte, ja siga positiva o negativa. És a dir, l’autoconcepte és el referent i la base sobre la qual es construïx l’autoestima.

coneix-te

14 novembre 2019

Compartix


Tenim la capacitat d’interpretar com som i el que valem i, en funció de com ho fem, avançarem cap al futur amb més benestar psicològic o menys.

Aprendre a acceptar-se

Conéixer-se i acceptar-se comporta la idea de “ser amic de nosaltres mateixos”, de tractar-nos amb respecte, reconeixent la nostra vàlua encara que no siguem perfectes. És a dir, acceptar les pròpies habilitats i capacitats i reconéixer els errors i les debilitats sense sentir-se devaluat.

Albert Ellis, psicòleg creador de la TRE (Teràpia Racional Emotiva), diu que “l’autoacceptació fa referència al fet que la persona s’accepta a si mateixa de manera plena i sense condicions, tant si es comporta de manera intel•ligent o no, de manera correcta o incorrecta o, i tant si els altres li concedixen la seua aprovació, el respecte i el seu amor o si no ho fan”.

Quan deixem la nostra valoració en mans de les situacions, ens convertim en una barrera entre nosaltres i el nostre benestar emocional. Acceptar-se i estimar-se requerix moltes vegades un canvi en la manera de pensar i interpretar les situacions.

Estos canvis impliquen ser conscients dels juís negatius que fem contra nosaltres mateixos, per a “deixar-los passar”, i ser capaços de perdonar-nos pel que ha passat des d’una actitud de comprensió i de canvi.

Per a aconseguir-ho, hem de ser capaços d’acceptar les nostres imperfeccions, controlant la tendència al perfeccionisme, així com deixar de comparar-nos amb els altres, assumint riscos i controlant la incertesa de forma adequada, i això suposa validar i acceptar les pròpies emocions en cada situació.

Cuidar l’autoestima

Una bona autoestima no s’aconseguix per mitjà d’èxits professionals, de l’admiració dels altres o d’un bon estatus social. Estes coses ajuden a sentir-se bé de manera puntual, però els estats emocionals transitoris no són la base de l’autoestima.

En canvi, viure conciliant el món exterior amb el nostre món intern, respectant els nostres objectius i els dels altres, des d’un enfocament potent basat en valors ètics i morals, sí que és el camí per a aconseguir una autovaloració que ens proporcione la fortalesa per a enfrontar la vida i proporcionar benestar.

L’autodeterminació per a assumir les responsabilitats de la nostra vida, respectant els compromisos, sent coherents amb el que diem i fem, i duent a terme accions per a aconseguir objectius, ens farà respectar-nos com a autors de la nostra vida.


Estes actituds són més difícils de mantindre davant dels errors o els fracassos personals. Ací és quan tendim a l’autocrítica excessiva, que sol anar de la mà de l’autoexigència i la hipersensibilitat a les crítiques alienes, reals o imaginàries.

Per a fer front a l’autocrítica cal ser capaç de perdonar-se i això, en psicologia, es diu autocompassió. Implica ser comprensiu i donar-se suport, deixar de jutjar-se i condemnar-se, tal com es faria amb una persona estimada que estiguera en la mateixa situació.

Tractar-nos a nosaltres mateixos amb respecte, estar disposats a ser els que som i defensar els nostres objectius, valors i sentiments, ens proporcionarà equilibri personal i amb el nostre món.


Indicadors d' una Autoestima baixa

1. Sentir-se angoixat o nerviós amb freqüència.

2. Focalitzar-se en les debilitats personals i molt poc en les fortaleses.


3. Por freqüent al rebuig dels altres.

4. Falta de seguretat general, especialment en les situacions socials.

5. Vore els altres “superiors” i aspirar a ser com ells..

6. Necessitar l’aprovació dels altres per a sentir-se bé.

7. Atribuir els èxits a causes externes i els fracassos a causes internes.

8. Mostrar dificultat a prendre la iniciativa.

9. Sentir-se avaluat en situacions socials.

10. Dificultat en la presa de decisions, delegant en altres persones assumptes de la vida pròpia.



Com podem perdonar

L’AUTOCOMPASSIÓ està relacionada amb la responsabilitat, sense el patiment innecessari i allunyada del victimisme. Els components bàsics són:

1. Autoamabilitat en comptes d’autocrítica. Mostrar-se comprensiu amb un mateix davant de les dificultats, acceptant els fets.

2. Humanitat compartida en comptes d’aïllament. Reconéixer i assumir que la imperfecció és típica de l’experiència humana.

3. Atenció plena en comptes de sobreidentificació. Observar els propis pensaments i emocions sense deixar que ens arrosseguen, i adoptar una actitud objectiva.