Beneficis de menjar cireres

La cirera és un fruit d’aspecte globós, de color roig més o menys intens depenent de la varietat i la seua polpa és sucosa i de color variable (des del groc fins al granat intens). El seu consum es remunta a l’època dels grecs i romans, i es va estendre ràpidament fins a arribar a Espanya, on va aconseguir un desenvolupament ràpid. Actualment, la cirera està molt estesa per diverses regions i països de climes temperats i fins i tot freds.

A Europa trobem dos tipus de cireres, de les quals procedixen les 1.000 varietats que hi ha, aproximadament:

- Les cireres dolces (Prunus avium). Les varietats més comunes són l’“ambrunesa”, la “burlat  i la “napoleó”. Són ideals per a consumir de forma natural  o bé per a elaborar melmelades i confitures.

- Les guindes o cireres àcides (Prunus cerasus), són més xicotetes i s’utilitzen sobretot per a elaborar licors i salses per a acompanyar carns.

La fusta del cirerer ésmolt decorativa i s’utilitza en la fabricació de mobles. Quan és tallada el seucolor és rosat, però s’enfosquix ràpidament i, després d’algun temps, agafa uncolor roig caoba.

Cada varietat té unes particularitats, com són una acidesa, una carnositat i un temps de maduració diferents. A Espanya destaquen en producció les províncies d’Alacant, Castelló, Barcelona, Saragossa, Navarra i la comarca d’El Jerte (amb denominació d’origen) a la província de Càceres.

Els fruits que s’obtenen a la vall d’El Jerte pertanyen en la majoria al grup de les picotes, que es caracteritzen perquè perden el peduncle de forma natural durant la recol·lecció, i engloben les varietats “ambrunesa”, “Pic negre”, “Pic llima negra” i “Pic roig”, així com la varietat “Navalinda”, que conserva el peduncle després de la recol·lecció.

Com podem reconéixer l’autèntica picota d’El Jerte:

• La zona on hi havia el peduncle no està danyada.

• El seu color és roig fosc.

• Té el segell de qualitat deDO de cirera d’El Jerte.

• Són més xicotetes que lescireres comunes.

La cirera és una fruita que pel sabor agradable i el color vistós es pot utilitzar per a introduir els més menuts en el gust per les fruites, consumint-les naturals o a les postres: tortades, melmelades, confitures, com a acompanyament de gelats….

Des del punt de vista nutricional la cirera aporta poques calories (52 cal./100 grams) i quantitats significatives de fibra, fet que li conferix un caràcter laxant i depuratiu de l’organisme, així com xicotetes quantitats de vitamina A i C.

Amb tot, el que realment destaca de la cirera és el contingut en flavonoides, sobretot els antonians, que són pigments responsables del color roig d’estes fruites. Esta substància es troba principalment en la polpa de la cirera i, a més de ser un colorant, presenta una acció antioxidant eficaç que retarda l’envelliment cel·lular i l’aparició de malalties degeneratives.

Elecció i compra de les cireres: és aconsellable escollir aquelles que tinguen un color roig fosc i que resulten pesants, de pell brillant, consistència ferma i tija verda i fresca.

És ideal consumir-les immediatament, però si cal conservar-les durant més temps, s’han de guardar en la nevera sense llavar ni tapar fins al moment del consum; també es poden conservar en almívar.