Canviar d’hàbits és possible

Qui no s’ha proposat alguna vegada modificar un mal hàbit, o aconseguir-ne algun de beneficiós com ara fer esport? Quan comença l’any o després de les vacances és habitual sentir molta gent que es planteja este tipus de reptes.

coneix-te

8 gener 2019

Compartix

Cambiar de hábitos, es posible

Deixar de fumar, fer més exercici o fer una dieta més equilibrada són exemples clàssics de bons propòsits que se solen començar amb moltes ganes, però que, la majoria de vegades, no arriben a consolidar-se.

Els hàbits són pautes apreses per repetició, que automatitzen la conducta i deixen petjada en el cervell. Són un dels grans recursos de la nostra intel·ligència, ja que fan el cervell més eficient.

La repetició de certes conductes afavorix que el cervell convertisca estes accions en rutines, que es porten a terme amb un nivell d’atenció baix, i que d’esta manera es puguen atendre simultàniament altres tasques més complexes o noves.És així com podem contestar a una telefonada al mateix temps que ens vestim.

Un percentatge important de la conducta diària, el constituïxen els hàbits. Estos comportaments repetits són importants, ja que tenen influència en la formació de la personalitat, els valorsi les creences personals.

Molts d’estos hàbits els hem adquirit des de la infància, de manera una miqueta inconscient, però, a mesura que complimanys, anem prenent el control sobre la conducta i podem decidirsobre el canvi.

Per què costa tant canviar d’hàbits?

La realitat és que no n’hi ha prou de tindre un propòsit ferm per a aconseguir un canvi durador en el comportament. Les neurociències, com ara la psicologia, s’han ocupat tant de com es generen els hàbits com de la manera de modificar-los.

La formació psicològica d’hàbits és coneguda com la regla deles 3 R, perquè hi ha tres elements que integren este patró de conducta:

  • Recordatori: és l’estímul o senyal que dispara el comportament.
  • Rutina: l’acció en si.
  • Recompensa: el reforçador o benefici obtingut després d’esta acció.

Quan este patró es repetix, el senyal recordatori i larecompensa se superposen i produïxen un desig i una expectació potent, i això dona molta força a l’hàbit (Schultz,2006).

Conéixer este funcionament és essencial per a poder modificar qualsevol hàbit. La nova conducta que volem instal·lar ha deproporcionar un nivell de recompensa similar per a tindre possibilitats de continuïtat.

Per exemple, si l’objectiu és reduir el temps que passem veient televisió i volem invertir-lo fent exercici, serà necessari identificar el senyal “moment d’arribar del treball” i incorporarla nova acció, per exemple posar-se les sabatilles en comptes d’anar al sofà. Igualment, caldrà incorporar un element recompensa “fer esport amb amics” que provoque el mateix nivell de reforç o de benefici.

Molts hàbits poc saludables es mantenen pel nivell de plaer que provoquen a curt termini. També és freqüent fracassar quan intentem canviar conductes-hàbit per proposar-nos objectius massa ambiciosos o per intentar canviar moltes coses al hora. 

Passos per a canviar un mal hàbit

El primer que hem de fer és tindre un objectiu clar i convertir-lo en un pla d’acció. Per a fer-ho convé seguir els passos següents:

1) Ser conscients del que volem canviar i per què.

2) Connectar el nou hàbit amb els valors i les metes personals.

3) Programar xicotets passos.

4) Ser disciplinat: practicar, practicar i practicar.

5) Valorar positivament qualsevol progrés.

Tipus d’hàbits (Marina, 2010)

COGNITIUS

Són representacions mentals sobre el món i sobrela manera de comportar-nos en diferents situacions: creences, rols, models.

DE PENSAMENT

Són les destreses del pensament per a elaborar conceptes, classificar i establir relacions, generar alternatives, resoldre problemes i prendre decisions

EMOCIONALS

Són els que determinen les conductes de tipus afectiu: vitalitat, sociabilitat, capacitat per a disfrutar de les coses bones i de suportar les roïnes, resiliència

EXECUTIUS

Influïxen en l’inici i el manteniment de l’acció, en la planificació i l’organització de metes, en la direcció de l’atenció, i en la flexibilitat o la capacitat per a canviar d’estratègia mental.

ÈTICS

Són hàbits operatius que ens inclinen a l’acció, independentment de creences religioses o ideològiques: la prudència, la fortalesa, la justícia, la solidaritat, la temprança..

MOTORS

Són els que estan vinculats a l’organisme, al cos, i inclouen les habilitats físiques.

Greixos