Càrrega mental: què és i com la podem previndre

Càrrega mental són els símptomes que es comencen a patir després d’un esforç mental continuat. T’expliquem les mesures preventives més eficaces per a previndre’l.

coneix-te

Compartix

Qui no s’ha vist sorprés alguna volta per un muntó de tasques per fer? Què puc fer si ja no puc més? Em trobe malament…, què em passa? 

Dur els xiquets a escola, passar per la tintoreria, reunió amb l’encarregat abans de dinar, portar el fill a l’activitat extraescolar, cita amb el metge... És horrible! Eixa sensació de no arribar i vore que un dia més s’acumula tot el que hem de fer.


Què és la càrrega mental

L’esforç físic i mental que suposa afrontar una setmana amb la sensació de ser corredor de velocitat i de fons al mateix temps fa que viure amb serenitat el dia a dia siga incompatible


L’estrés el va definir McGrath durant els anys setanta com “el desequilibri substancial percebut entre la demanda i la capacitat de resposta de l’individu, amb unes condicions en què el fracàs davant d’esta demanda té conseqüències que es perceben com a importants”. Si el nivell de pressió es manté elevat durant molt de temps, produïx un estat anomenat de resistència. I si l’estrés continua i supera la tolerància d’una persona s’arriba a l’esgotament, amb les alteracions funcionals i orgàniques conseqüents.

La sobrecàrrega mental suposa un alt estat de tensió que s’ha de mantindre per a aconseguir un resultat concret, que implica la necessitat de processar, controlar i utilitzar molta informació per a prendre decisions, independentment de l’àmbit que siga (familiar, professional o personal). Això comporta que ens enfrontem a un conjunt d’exigències elevades.


Si l’estrés continua i supera la tolerància d’una persona s’arriba a l’esgotament,

El nivell d’exigència, el control de l’estrés, l’esforç psicològic per a atendre les diferents tasques, l’atenció i concentració, l’esforç intel·lectual, no poder o no saber delegar i el desenvolupament tecnològic, són alguns dels desencadenants que ens aboquen a la sobrecàrrega mental.

Tant si no tenim recursos o habilitats mentals adequats per a fer front a les exigències externes (el que ens demanen els altres) com si no controlem les internes (el nivell d’exigència que nosaltres ens posem per a fer les diferents tasques), ens suposarà un esforç que acabarà generant-nos cansament.

 Símptomes de la tensió mental

On es troba l’equilibri entre les tasques que hem de dur a terme i la preocupació que impliquen? Això suposa adaptar les exigències de la tasca a les nostres capacitats, de manera que, si no ho podem fer, el més important és demanar ajuda.

Si no ho fem, podem arribar a patir estrés, que és el conjunt de reaccions físiques, fisiològiques i psicològiques que experimentem quan sotmetem el nostre cos a una demanda que el sobrepassa.

Quins són els símptomes d’estrés? Augment de la taxa cardíaca (palpitacions), dolor i tensió muscular o articular, dificultats per a respirar, mals de cap, molèsties gastrointestinals, preocupacions, cansament, irritabilitat, dificultat per a prendre decisions, per a concentrar-se, confusió, dificultats per a expressar el que ens passa, pors, etc.


Mesures preventives per a evitar la càrrega mental

 -El primer que haurem de fer serà cuidar l’alimentació i el ritme de son, procurant fer, si calguera, alguns descansos al llarg de la jornada per a evitar que la sobrecàrrega ens eleve en excés el fort nivell de cansament físic i mental.

-Practicar alguna activitat física esportiva dos o tres vegades a la setmana.

-Buscar activitats d’oci i temps lliure.

-Compartir les preocupacions amb algú pròxim.

-Fomentar un esperit i pensament positiu.

-Aprendre tècniques de relaxació.

-En últim terme, si els símptomes persistixen més de dos o tres setmanes, acudir a un especialista perquè ens atenga i ens oriente segons les nostres circumstàncies i necessitats.