Com fer vermut casolà

La base per a fer vermut casolà és vi moscatell, sucre, alcohol i substàncies aromàtiques com a herbes, fulles i espècies per a personalitzar el sabor. La seua graduació alcohòlica oscil·la habitualment entre els 15é i els 23é. Encara que el vermut es pot consumir de diverses maneres, la tradicional és només, amb gel i un tros de pell de taronja, per als rojos o de llima, per als blancs.

El vermut va ser l'aperitiu per excel·lència en els anys 50-60 al nostre país fins que va ser desbancat per la cervesa i altres begudes. Hui dia torna a recuperar el protagonisme perdut.

Origen i tipus de vermut 

L'origen del vermut es remunta a l'antiga Grècia, quan Hipócrates va posar a macerar vi amb absenta, planta imprescindible utilitzada en la seua elaboració. De fet, la paraula vermut té origen alemany (Wermut) que significa, precisament, absenta. En 1786, els creadors del concepte modern de vermut van ser Antonio i Beneditto Carpano a Milà. Posteriorment, Martini & Rossi ho convertiria en un producte estandarditzat que gaudiríem d'esta manera fins als nostres dies.

Actualment existixen nombrosos tipus de vermut, cadascun amb una personalitat pròpia i diferent al de la resta, pren nota d'ells!

• Vermut roig: originari d'Itàlia, se'l coneix com a “Vermut rosso” o negre. És el més clàssic i habitual a Espanya i també el més dolç pel sucre o caramel que se li afig, per la qual cosa, resulta menys amarg i sec que la resta, destacant les herbes aromàtiques i espècies, com la canyella.

• Vermut blanc: de procedència francesa, és semblant al vermut sec. En la seua elaboració s'eliminen alguns dels herbaris i substàncies amargues que s'empren en el roig. És el més consumit en el món, al costat del sec i sol tindre notes avainilladas i cítriques.

• Vermut sec: conegut com “Dry Vermut”, és també d'origen francés, que són els majors productors mundials. S'empra, especialment, en cocteleria per a fer el famós ‘Dry Martini’ i també en cuina. Es considera el vermut més amarg.

• Vermut rosat: considerat un dels vermuts més suaus, lleugers i frescos, amb notes florals i fruiteres, la seua popularitat és relativament recent.

• Vermuts artesanals: elaborats amb una àmplia varietat botànica (absenta, sajolida, canyella, corfa de taronja, genciana, cardamomo, clau, nou moscada, sàlvia, coriandre, anís estrellat…) i diferents tipus d'envelliment.

• Vermut sense alcohol: en lloc de sotmetre els ingredients a un procés de fermentació, s'empra la maceració per a captar el sabor, evitant el contingut alcohòlic.