Com es pot superar la soledat? Consells per a afrontar-la

La soledat ens genera tristesa i, en molts casos, problemes de depressió. Este article t’ajudarà a saber afrontar la soledat per a poder eixir-ne.

coneix-te

20 juliol 2020

Compartix


Des d’esta redacció ens agradaria que este article servira per a retre homenatge a aquells que ens han deixat com a conseqüència de la pandèmia per la COVID-19.

Des de mitjan març, un altíssim percentatge de la població mundial hem tingut ocasió de viure un fet insòlit. D’un dia a l’altre, de forma encadenada i en un període molt curt de temps, els governs de totes les nacions han hagut d’adoptar mesures dràstiques davant la pandèmia més important de l’últim segle. Per a frenar la propagació de la malaltia, hem hagut de confinar-nos en casa i passar a viure, en molts casos, sense cap companyia ni contacte físic.

La COVID-19 donava pas a la molt sovint desitjada soledat, que, amb les setmanes, per a molts s’ha convertit en una temuda situació que ha complicat les vides de moltes persones.

Este tipus de soledat provoca símptomes de tristesa i, a vegades, problemes per a regular l’estat d’ànim (ansietat o depressió). Este article t’ajudarà a conéixer què és la soledat i a saber afrontar-la.



Què és la soledat i quines són les seues causes?

Tots ens hem sentit sols alguna vegada. Els sentiments de soledat són subjectius, perquè l’experiència és diferent en cada persona.

La soledat no és estar sol; no és necessari estar envoltat de persones per a sentir-se acompanyat, de la mateixa manera que, al contrari, tampoc no implica estar apartat i trobar-se sol. Es tracta d’una resposta emocional, no una resposta física. Determina el nostre benestar i depén de les expectatives que tenim de la recompensa social i les relacions d’èxit que tenim amb els altres.

Quan experimentem la soledat estem més irritables, irascibles, més proclius a mostrar-nos nerviosos.

Si este estat es manté en el temps, poden sobrevindre els símptomes d’ansietat i de depressió, que poden arribar a afectar-nos la salut mental i física.

Sol ser en situacions de canvi en la nostra vida quan podem sentir la soledat de forma més aguditzada: davant la ruptura d’una relació, un canvi de treball o de domicili, o un canvi en la rutina diària davant d’un gir vital inesperat. Ens enfrontem a una combinació de por, de dolor i de desesperança: la temuda soledat, que causa moltes morts prematures.

Quan experimentem la soledat estem més irritables, irascibles, més proclius a mostrar-nos nerviosos.


Com es pot suportar la por d’estar sol?

- Decidir-se a afrontar-la. Com passa amb totes les pors, és necessari reconéixer esta por i decidir-se a afrontar-la. No és estrany que espante, perquè genera molta incertesa, i el més humanament natural és evitar este dolor.

- Autocuidar-se. La segona decisió és prendre partit per l’autocura. Per a enfrontar-se a la por cal previndre moments de cansament procurant dormir les hores de son necessàries, tindre una alimentació equilibrada i sana i també mantindre una activitat física saludable d’entre 30 i 45 minuts, almenys, 4 dies a la setmana. En este sentit és molt convenient fer alguna activitat encaminada a gestionar el nerviosisme i la inquietud. Fer exercicis de relaxació i de mindfulness ens ajuda a enfortir el sistema nerviós i facilita millorar un estil d’afrontament, més segur i tranquil.

- Distraure’s i quedar. Establir un horari amb activitats, tant distractores com socials. Quedar amb amistats, encara que faça temps que no quedem. Millor si és en un grup reduït que en un grup nombrós, així serà més fàcil poder gestionar els contactes i recordar, posteriorment, el que hàgem comentat. És bo esforçar-se per integrar-se en grups d’excursió, senderisme, teatre o una altra forma d’activitats en grup. En situacions més senzilles, amb gent pròxima del nostre entorn, intentar dedicar uns minuts a mantindre una conversa o a allargar-la.

- Abandonar hàbits no saludables. També convé abandonar hàbits no saludables. Tancar-nos en les xarxes socials és fàcil quan sofrim sentiments de soledat. És com una excusa moderna per a relacionar-nos amb els altres. Però això no sol ser així, ja que la tendència és a resguardar-nos en les xarxes per no haver d’enfrontar-se a la por i pensar que poden servir d’aparador per a un bot social.

- Adeu al victimisme. Però el més important és no cedir a les emocions negatives.  No és bo pactar amb elles. És fàcil caure en el victimisme, però no reporta beneficis, com ara cuidar-se i dedicar-se a les activitats encaminades a la millora personal.