Comptabilitat emocional

Els éssers humans necessitem relacionar-nos i ja des d’edats molt joves formem part de diferents grups socials. Esta conducta social és de gran impacte i està relacionada directament amb la qualitat de vida que tenim.

Relacionar-se és establir llaços amb altres persones. Perquè això siga possible és imprescindible establir una comunicació, tant verbal com no verbal, que inicia un intercanvi que pot anar des d’una simple atenció fins a la implicació de sentiments profunds.

Si estes relacions són satisfactòries, ens sentirem millor amb nosaltres mateixos, tindrem una visió més optimista del món, millorarà la capacitat d’adaptació davant dels canvis i ens proporcionarà una sensació de control sobre la nostra vida.

Em compensa? Rendibilitat emocional

Per a sentir-nos satisfets hem de percebre els intercanvis socials com a “rendibles”. Igual que en l’economia, en les relacions amb els altres els comptes han d’estar equilibrats. Si percebem que donem més del que rebem, la relació decaurà a poc a poc fins a acabar apagant-se.

En les interaccions socials cada persona intentarà augmentar al màxim les recompenses i reduir al mínim els costos. S’opera des del principi de reciprocitat, i si no es percep este equilibri, la persona se sentirà descontenta i abandonarà la relació.

Però la valoració d’estes “pèrdues i guanys socials” no és igual per a tot el món, depén de com la persona percep i interpreta la conducta de l’altre, i també del context en què es produïx.

Ens comportem amb els altres segons com els percebem. Així, doncs, reaccionarem d’una manera si una persona que valorem aconseguix èxit, i ho atribuirem als seus valors i qualitats internes. En canvi, si el mateix èxit l’aconseguix algú que considerem poc competent, ho atribuirem a factors externs com la sort o l’ajuda que ha rebut d’uns altres.

Laimportància de les primeres impressions

La primera impressió que ens formem quan coneixemalgú es produïx amb molta rapidesa, tot i que es tracta d’un fenomen bastantcomplex. És un procés natural mitjançant el qual s’inferixen característiquespsicològiques de les persones a partir de la seua conducta i algun altreatribut. 

Es generen deduccions a partir de senyals o signesobservats en este primer moment, i els relacionem entre si. Per exemple, sialgú està callat pensem que és tímid, o si es mossega les ungles pensem que ésnerviós. És a dir, formem una impressió global a partir de les dades queobservem en este primer moment; per tant, pot ser errònia, però és molt difícilde canviar.

Esta impressió influirà de manera significativa enla forma en què ens comportem amb la persona i en el que esperem d’ella. Algunsaspectes afavoriran que tinguem més en compte uns senyals que uns altres a l’horade configurar esta primera impressió.

D’una banda, l’expectativa de la qual partim, veiemel que esperem vore, avaluem el que esperem trobar. D’altra banda, també hi influïxel nostre estat d’ànim i el context, per a interpretar un indici és importantconéixer els elements de la situació en què es produïx. No s’interpreta igualque algú cante en una festa o enmig d’una conferència.

Finalment, i també de gran influència en la formaque percebem una altra persona, hi ha l’atribució causal que en fem. Es tractade la inferència que fem sobre les causes de la conducta de l’altre per adefinir així les seues tendències. Si es rep un afalac, no es comptabilitzaigual si es pensa que la causa d’este comportament és rebre una recomanació pera un lloc de treball, que si s’atribuïx a un intent de fer-nos sentir bé.