Què és la comunicació no verbal
Tan important com la comunicació verbal, este tipus de comunicació diu molt més de nosaltres del que pensem
coneix-te
Compartix
La comunicació no verbal és el conjunt de signes, gestos, intencions i percepcions que, tant un mateix com els altres, mostrem amb finalitat comunicativa per a acompanyar el llenguatge verbal, enriquir la comunicació i incidir millor en el missatge que volem transmetre.
Des de fa molts anys, els estudis han demostrat que els comportaments no verbals constituïxen un gran percentatge de la nostra comunicació.
Sempre ha sigut important conéixer i reconéixer els missatges que ens transmet el nostre interlocutor, però, amb esta nova realitat en què hem de dur mascareta habitualment, el llenguatge no verbal ha adquirit una rellevància especial. És la comunicació que no sentim la que ens transmet més informació i més bona hui en dia a l’hora de comunicar-nos.
Consells per a entrenar i millorar la comunicació no verbal
- Aprén a llegir els senyals no verbals. Són tots els moviments del cap, la cara, les mans, les cames i la postura que adoptem. Alguns solen ser congruents amb la conversa que mantenim. Quan detectem un senyal diferent, solem ignorar el que s’ha dit i, en canvi, ens enfoquem en expressions relatives als estats d’ànim, els pensaments o les emocions. Quan algú expressa alguna cosa però el seu llenguatge corporal n’indica una altra, és preferible atendre els senyals no verbals.
- To de veu. El volum, la intensitat i la freqüència de la veu ens ajuda a emfatitzar les idees en una conversa. Variar estos tres aspectes facilita i genera interés a qui escolta, i emfatitza les idees que volem transmetre.
- Contacte visual. Si volem mantindre una comunicació adequada és essencial l’ús del contacte visual. Molt de contacte pot ser intimidatori o inquisitiu. No tindre’n mostra desinterés o necessitat d’ocultar alguna cosa. El temps que els investigadors consideren adequat oscil·la entre els 4 i els 6 segons dins d’un clima de comoditat i naturalitat entre dos persones.
- Parafrasejar. Per a facilitar la comprensió i millorar l’empatia convé que en una conversa utilitzem frases com ara «entenc que el que m’indiques és...», i repetím a continuació alguna frase que ens haja dit el nostre interlocutor. Altres frases serien: «Vols dir que hem de...?», o bé «Estic d’acord amb l’últim que has dit, perquè entenc que...».
- «En la pregunta no hi ha ofensa». Per a ajudar a perdre la por de comprendre els missatges dels altres. Si hi ha algun missatge que no entenem, haurem de preguntar: és preferible fer-ho que no quedar-se amb el dubte.
- Senyals per a emfatitzar el missatge i el seu significat. La comunicació verbal i no verbal formen un tàndem per a transmetre un missatge. Es pot millorar la comunicació oral amb un llenguatge corporal adequat que reforce el que es diu. Això és molt útil per a fer presentacions o per a parlar amb un grup gran de persones.
- Considerar el context per a adaptar-se. Quan ens comuniquem hem de considerar el context on té lloc la comunicació. Hi ha comportaments que, pel context, es podrien interpretar de manera diferent en qualsevol altre entorn: convé tindre en compte si els comportaments no verbals són apropiats.
- Pràctica, pràctica, i més pràctica. Algunes persones tenen l’habilitat d’utilitzar la comunicació no verbal de manera efectiva i interpretar correctament els senyals dels altres: saben llegir les intencions. La comunicació no verbal és una habilitat que es pot millorar. Es pot desenvolupar si posem més atenció al comportament i insistim en la pràctica, a partir de xicotets objectius, com els exemples que hem donat en este article.
