Depressió postvacacional: com es pot evitar? 

Acaben les vacances, tornem a la faena i arriba la temuda «depressió postvacacional». Tot i que hi ha veus expertes que apunten que és més correcte parlar d’un fenomen (com ara «estrés» o «melancolia postvacacional») i no d’una patologia tan seriosa i greu com la depressió, tothom sap bé a què fa referència este terme. Sorgix quan una persona s’ha de reincorporar a la faena després de les vacances i, en fer-ho, es troba uns senyals desagradables.

Així, la síndrome postvacacional inclou un conjunt de símptomes, com ara cansament, dolor muscular, alteracions del son o de l’apetit, tristesa, irritabilitat, apatia o falta de concentració. A més, la depressió postvacacional afecta, especialment, persones que no se senten motivades amb la faena o que inclús la veuen com una condemna; en canvi, aquelles que se senten afortunades i afronten el seu ofici amb més optimisme solen esquivar amb més èxit esta síndrome postvacacional. En qualsevol cas, després de la pausa que suposen les vacances i les obligacions (laborals i familiars) que tenim en casa, és normal –fins a un cert punt– sentir-se afligit.

Això sí, hem de tindre en compte els terminis de temps: l’estrés postvacacional pot durar des de dos a tres dies fins a un màxim de dos setmanes. En cas que, passat este període, es continuen patint estos símptomes, potser és recomanable demanar ajuda a un professional.

Consells per a evitar la síndrome postvacacional

Per a enfrontar-se a la síndrome postvacacional, hi ha una sèrie de consells que ens poden ajudar. Qualsevol recomanació és bona per a combatre la tristesa postvacacional. Comencem!

1. Torna uns dies abans al lloc de residència. És molt atractiu voler apurar al màxim els dies de vacances; però, a l’hora de la veritat, és millor tornar amb temps per a organitzar-ho tot amb calma. Això és extensible a les rutines i la normalització dels horaris. Es millor no esperar a l’últim moment i anar acomodant-nos a la rutina amb uns dies de marge.
2. Recupera els hàbits alimentaris i l’exercici físic de manera gradual. La qüestió no és forçar el cos, però sí que es torne a habituar. En este sentit, ves amb compte amb l’alcohol i la cafeïna, ja que poden contribuir a incrementar l’ansietat que pot acompanyar-nos durant la síndrome postvacacional.
3. Prioritza les coses immediates: a poc a poc i amb bona lletra. Organitzar-se és clau, però també no atabalar-se i permetre’s no arribar a tot. Pot ser bo anotar les tasques que es queden pendents per a desemboirar-se i anar fent-les a mesura que avancen els dies.
4. Aprofita i disfruta dels moments lliures. Els xicotets plaers són clau per a fer la vida més fàcil en este retorn a la normalitat. Els primers dies, per exemple, no dubtes a parlar amb els companys de faena, pregunta’ls per les vacances i pren-te les coses amb més calma. Sense pressa, però sense pausa.
5. Accepta les teues emocions. La melancolia no deixa de ser una resposta de l’organisme. Permetre’s plorar en algun moment pot ajudar-te a afrontar alguns moments de manera més serena. També hi pot ajudar escriure els pensaments en un diari. En la mateixa línia, procura desfer-te dels pensaments recurrents, negatius o els que et poden generar més estrés.