El desdejuni: una menjada més

Sempre hem sentit a dir que el desdejuni és la menjada més important del dia, però el que és primordial de veres és planificar-lo, igual que la resta de menjades, triar aliments que tinguen un perfil nutricional millor i allunyar-se dels productes carregats de sucres simples i de greixos de qualitat dubtosa. 

hui mengem

Compartix


La recomanació que un desdejuni equilibrat ha d’estar compost per un lacti, un cereal i una fruita està molt estesa, tant que s’ha convertit en una veritat inapel·lable en la nostra població, s’allunya del que importa realment i promou algunes recomanacions que és important aclarir i que requerixen un canvi en els nostres hàbits alimentaris. En primer lloc, hem de tindre present que el desdejuni és una menjada més del nostre dia i hauríem d’entendre que no és imprescindible que continga estos tres grups d’aliments. Això suposa una gran diferència, ja que podria deixar de ser un problema i una preocupació per a moltes persones que no seguixen esta estructura cada dia.

Malauradament, les presses i la comoditat marquen l’hora del desdejuni, per això buscar opcions que puguem deixar preparades la nit anterior o que siguen aptes per a endur-se pot ser una solució. Només és qüestió de provar diverses alternatives.



De tota manera, si preferixes mantindre l’estructura «lacti+cereal+fruita» en el desdejuni, et donem algunes pautes:

  • Lactis: tria les versions naturals dels iogurts, els formatges i el quefir mínimament processat, per a acompanyar-los amb granola casolana i/o fruita fresca, llavors i fruita seca, a més dels diferents tipus de llet. També són una opció les begudes vegetals d’arròs, avena, soja i derivats com el iogurt fermentat.
  • Cereals: valora la compra d’ingredients al natural i combina’ls. Els flocs d’avena són el recurs més fàcil, però, clarament, no són l’únic. Combina’n de diversos tipus i afig-los fruita seca o llavors, espècies i fruita fresca o seca. L’aroma de vainilla i la canella ens donaran la sensació de dolçor sense haver d’afegir-hi sucre.
  • Els pans de llavors i integrals són els que han de tindre un gran protagonisme. Els pots acompanyar des del simple oli d’oliva extra verge, la tomaca, l’humus o l’alvocat fins a uns ous escalfats o una truita vegetal, entre les moltes alternatives.
  • Recorda que en la varietat està el gust i que, per tant, l’arròs, els llegums i qualsevol preparació que incloga farines integrals (pizza-pasta) representen una tria molt vàlida.
  • La fruita: fresca, i millor encara si és sencera i amb pell, de temporada i de proximitat. És primordial tindre present que un suc no és sinònim de fruita, ja que els sucres que estan presents en el suc, encara que siga acabat d’esprémer, es consideren sucres lliures, que solen estar implicats en nombroses patologies cròniques.