Diferència entre bullying i conflicte escolar 

Com a microsocietat, els centres educatius reflectixen situacions diverses que es produïxen en les relacions socials. La missió més important de les escoles és col·laborar amb les famílies en l’educació dels fills, donant suport a l’itinerari educatiu que han triat els pares. La contribució per al desenvolupament personal dels alumnes implica ensenyar a mantindre relacions amb dificultats i canvis, que, de vegades, suposen conflictes interpersonals. Les escoles són ecosistemes propicis per a l’aprenentatge en la resolució dels conflictes. 

Com podem detectar la violència en l’escola?

Els conflictes escolars suposen desacords entre els alumnes sobre les idees, els interessos i els valors que hi ha dins de la comunitat educativa. Estos malentesos impliquen rivalitat, baralles per l’ús d’espais, discriminació, intimidació, pèrdua o robatori de material escolar, etc. 

Hi ha alguns aspectes que faciliten l’augment de l’agressivitat i el conflicte entre els alumnes: una major edat per a posar fi a l’educació secundària obligatòria, amb alumnes en l’aula més desmotivats; un nombre més gran d’alumnes per classe, la qual cosa implica més friccions que comporten conflictes i tensió física i psicològica; una lenta, però severa, disminució de l’autoritat dels professors davant dels alumnes, que implica l’incompliment de certes normes i regles, i una dificultat de comunicació entre els professors i els alumnes. Tot açò es traduïx en situacions de conflicte. 

Diferència entre el bullying i el conflicte escolar

Els anomenats reglaments de règim intern dels centres educatius proposen les normes que convé tindre en compte i que faciliten l’ambient de treball i la disciplina, i inclouen la normativa i les estratègies que cal desenvolupar quan es produïxen els conflictes escolars.

El bullying o assetjament escolar és un dels problemes de conflicte interpersonal més grans que es poden produir en un centre educatiu i/o fora. Les formes en què es pot manifestar són el maltractament físic, verbal o psicològic, i/o l’assetjament per Internet (ciberbullying).

Per a distingir què és un conflicte escolar i què és bullying, convé tindre en compte que la conducta de l’agressor ha de ser una acció repetida i intencionada amb la finalitat d’intimidar, sotmetre, atemorir un altre alumne, bé en el centre educatiu o fora. A més, esta exposició produïx en l’agredit les conseqüències d’esta acció, bé amb danys físics o amb conseqüències psicològiques.

Indicis en els quals t’has de fixar 

Els símptomes més característics que poden alertar el professorat o la família que un xiquet patix bullying són:

- Irritabilitat, mal de cap, falta de gana, cansament, etc.

- Ansietat, depressió.

- Insomni, malsons i dificultats per a dormir.

- Apatia, canvi conductual i anímic, aïllament social.

- Manteniment d’un estat d’alerta constant, no voler anar a escola o faltar molt.

- Conductes d’evitació i fugida, negant, inclús, els fets que s’estan produint.

- Por de perdre el control o d’estar sol.

- Inquietud, nerviosisme o pessimisme.

- Ideació autolítica o intents de suïcidi.

És necessari implantar en els centres educatius estratègies per a la resolució i la gestió de conflictes, així com el desenvolupament d’habilitats interpersonals, mitjançant el treball amb la intel·ligència emocional. No es tracta de voler posar fi al conflicte, sinó més bé de mantindre com a objectiu la prevenció de la violència amb una conscienciació social més bona, amb l’aprenentatge de la resolució de problemes, l’autogestió emocional, el desenvolupament de l’empatia, la gestió de l’estrés i el desenvolupament d’unes relacions saludables.