Descobrix l’origen dels dolços de Nadal
Torró, confits, polvorons, massapans... Tots estos dolços ens traslladen a esta època de l’any, però coneixes l’origen d’estos dolços típics de Nadal?
VIATJAR AMB GUST
Compartix
Hui dia ningú no concep un Nadal sense els tradicionals dolços tan estesos per tota la geografia del nostre país. A més dels més típics com el torró, els massapans, els mantecados, els polvorons o el tortell de reis, cada zona té els seus propis, com és habitual en la cuina i rebosteria espanyola. Però la realitat és que, a hores d’ara, ningú no es pregunta com van sorgir estos dolços que hui trobem en els lineals dels supermercats, i que antigament s’elaboraven en les mateixes cases.
Quin és l’origen dels dolços típics de Nadal?
Encara que la majoria tenen l’origen en la gastronomia àrab, no se sap exactament en quin moment es van començar a elaborar. Les primeres dades que es tenen és que durant els segles XVIII i XIX es va estendre el consum dels dolços de Nadal fins a convertir-se en un costum totalment assentat en nombrosos països.
A Espanya, la varietat que hi ha és amplíssima i moltes de les seues receptes de Nadal s’han exportat a zones d’Hispanoamèrica. Alguns historiadors apunten a un origen religiós: durant la celebració del Nadal i l’Epifania dels Reis Mags, moltes comunitats limitaven el consum de carn a favor d’aliments també elaborats a base de blat que simbolitzaven una comunió amb Crist. A este ingredient principal del blat, s’hi van anar afegint uns altres com la mel, les ametles, el xocolate, els ous, etc., fins a donar origen a un gran ventall de dolços.
1. Torrons. Hi ha diverses versions sobre l’origen d’este dolç, ja que el seu origen es remunta a molts segles arrere. Segons sembla, els grecs consumien un menjar semblant que proporcionava energia als esportistes durant les Olimpíades: una mescla de mel amb fruita seca. Però van ser els àrabs els qui van dur estes postres a les costes del Mediterrani, en particular a Espanya i a Itàlia. La versió espanyola del torró naix a la província d’Alacant al voltant del segle XV. Actualment, quan sentim a parlar de la denominació Torró de Xixona (textura blana) o Torró d’Alacant (textura dura), és perquè estan dins de la IGP (indicació geogràfica protegida) que, a més, està certificada pel Consell Regulador de Xixona.
2. Massapans. Els historiadors conten que el massapà el van inventar les monges del convent de Sant Climent de Toledo. Després de la batalla de Las Navas de Tolosa, en 1212, la ciutat es va quedar sense blat i, per a pal·liar la fam, les monges van mesclar l’únic que tenien en els seus rebostos, ametles i sucre. Amb esta pasta dolça i suculenta van donar menjar a molta gent.
3. Polvorons. Són dolços elaborats a base de sagí de porc o mantega que es mescla amb farina i altres ingredients com la canella, el vi o la llima. Al contrari dels massapans o torrons, que disposen de receptes des del segle XVI, els polvorons són molt més moderns i apareixen en molt pocs documents anteriors al XIX.
4. Mantecados. El seu origen es remunta al segle XVI en el convent de Santa Clara d’Estepa, on es conserven referències a l’elaboració de «mantecados d’Estepa» amb receptes antigues, i on fins i tot van tindre confiters contractats per a atendre la demanda que els arribava de Sevilla o Madrid.
5. Pastissets de moniato. Tenen l’origen a la Comunitat Valenciana, en l’època d’Al- Àndalus, moment en què es va crear una nova manera d’endolcir la canya de sucre i que va donar pas a una etapa d’esplendor de la rebosteria. Estos pastissets són un tipus de cresta dolça amb confitura de moniato en l’interior i són un clàssic en les sobretaules de Nadal.
6. Rotllets d’anís. Acompanyen els pastissets de moniato en les safates de dolços de Nadal. Típics de la Comunitat Valenciana i la Regió de Múrcia, estes pastes tenen l’origen en l’antiga Roma i es van estendre per bona part del Mediterrani. La massa és molt semblant a la dels pastissets de moniato, sempre regada amb un bon raig d’anís sec.
7. Tortell de Reis. És l’últim dolç de Nadal que ha arribat a les nostres taules, encara que, segons els historiadors, és una tortada que ja es consumia al segle II aC, quan se celebraven les Saturnals, una festa pagana en honor de Saturn, el déu de les collites. Amb l’arribada de la religió cristiana, les festes paganes van desaparéixer. Segles més tard, la coca tradicional va tornar a Espanya i França de la mà de Felip V, encara que ja no amb la mateixa simbologia. Però no va ser fins a mitjan segle XIX quan es va triar la tradicional data del dia de Reis per a ser assaborit, creant al voltant d’este dolç deliciós tota una parafernàlia amb les característiques que coneixem hui dia.
