Efecte Pigmalió i la mirada apreciativa

Què és l’efecte Pigmalió?

L’efecte Pigmalió és el que es coneix com la influència que té una persona sobre una altra, basada en la imatge o la creença que té d’ella. Per tant, l’efecte Pigmalió pot tindre tant efectes positius com negatius en les persones sobre les quals s’influïx.

 És a dir, si algú valora, anima o considera que una persona és capaç d’aconseguir determinats objectius, contribuirà a generar allò que en psicologia es coneix com creences positives sobre esta persona, que li permetran aconseguir objectius i faran que augmente el seu rendiment. En canvi, si no es valoren les habilitats o no es confia en una persona, es contribuïx negativament a la seua autoestima i mai no podrà assolir els seus objectius.

L’efecte Pigmalió en l’educació

 Este efecte s’ha constatat a les aules, en referència a la influència que els professors exercixen sobre els seus alumnes. El seu rendiment i, en conseqüència, el seu èxit, en molts casos, queda condicionat per les expectatives que cada professor deposita en l’alumne. En definitiva, l’efecte Pigmalió pot generar canvis en l’actitud de la persona per a aconseguir el que desitja, per això és important ser generadors de creences positives cap als altres.

Mirada apreciativa

En la mateixa línia de l’efecte Pigmalió podem parlar del concepte “Mirada apreciativa”. Este va un pas més enllà, ja que aprofundix en la importància de l’actitud que tenim enfront dels nostres fills, de com el nostre llenguatge verbal i no verbal influïx en el seu desenvolupament. D’ací ve la importància de transmetre als més menuts que els valorem i que confiem en ells perquè aconseguisquen els seus èxits. Confiar i motivar és la clau. Però per a motivar no hem de concentrar-nos en allò negatiu; al contrari, hem de tindre un llenguatge positiu, que és el que potenciarà que els nostres fills arriben a ser tot el que puguen ser.

Per a aconseguir-ho és molt important observar i escoltar els nostres fills. Hem de parar i qüestionar-nos per què fan una activitat o una altra, si realment els agrada el que fan o dediquen temps a una cosa que, simplement, fan perquè els ho hem imposat. A més, els hem de deixar espai perquè s’expressen o senten, sense prejuís i respectant les seues idees.