Els beneficis de les clòtxines per a la teua salut
Les clòtxines formen part de la família dels mol·luscos bivalves; és a dir, amb dos petxines. Són animals filtradors marins que viuen submergits. La massa interna sol ser de color ataronjat més pàl·lid, si són mascles, o més intens, si són femelles.
els frescos
Compartix
Les clòtxines que es venen als mercats espanyols provenen de l’aqüicultura nacional, fet que permet consumir-les pràcticament al llarg de tot l’any a un bon preu. És el mol·lusc més conegut i popular del nostre país. La major producció la tenim a les ries gallegues, encara que també en podem trobar una altra part de la producció al Mediterrani.
A més, al mercat espanyol arriben també clòtxines criades en altres països del món, com Portugal i Nova Zelanda.
Clòtxines d'origen nacional
Clòtxina gallega
Blana i gustosa, de color groc o rogenc, més intens en les femelles que en els mascles. És el mol·lusc més conegut i popular del nostre país. La principal producció és a les ries gallegues. La pràctica totalitat del cultiu es fa pel sistema de clotxiners, plataformes flotants subjectes al fons del mar, de les quals pengen unes cordes on s’adherix la llavor o cria de la clòtxina mitjançant unes malles. Al poc de temps, estes malles es desfan i deixen lliure la clòtxina, que ja ha fabricat el bissus amb què se subjecta a la corda. Les clòtxines es retiren de les cordes i se situen en unes altres per a repartir el pes (procés conegut com desdoblament). Aconseguixen la mida comercial aproximadament en un any.
Clòtxina de València
Es cultiva als ports de València i Sagunt i la seua mida és inferior a la de la clòtxina gallega, és més suau al paladar i té molt més gust. La seua temporada va de l’abril fins al final de l’agost.
- Musclo del Delta de l’Ebre: la seua característica principal és que es cria en aigües de la desembocadura del riu Ebre. Destaquen per l’exquisidesa de la carn, de consistència dura.
Musclo del Delta de l’Ebre
Su principal característica es que es criado en aguas de la desembocadura del río Ebro. Destacan por la exquisitez de su carne, de consistencia dura.
Valor nutricional del mejillón
Pel que fa a la composició nutricional, la clòtxina té un contingut baix en greixos i un contingut alt en proteïnes d’alt valor biològic, així com en Omega-3 beneficiós per al cor. A més, és un aliment ric en vitamines B12, B2 i B9 així com font natural de sals minerals com a ferro, fòsfor, seleni, iode, potassi i zinc. El seu valor calòric no és molt elevat, de manera que 100 grams de porció de clòtxines aporten 67 kcal.
Beneficis de les clòtxines
- Són font de iode, mineral que contribuïx a la funció cognitiva normal, així com al metabolisme energètic, al funcionament normal de sistema nerviós i al manteniment de la pell en condicions adequades.
- L’alta quantitat de vitamina B12 present en les clòtxines contribuïx a la formació de glòbuls rojos, al funcionament adequat del sistema immunològic i a disminuir el cansament i la fatiga.
- La clòtxina també té una aportació elevada de ferro, que la fa molt adequada per a les persones amb anèmia.
- Un de les aportacions nutricionals més importants de la clòtxina és l’àcid gras Omega-3, que posseïx propietats cardioprotectores i que regula els nivells de triglicèrids i colesterol.
- A més, les clòtxines són baixes en calories, per la qual cosa són molt adequades en dietes d’aprimament.
Consells de compra, conservació i preparació de les clòtxines
A l’hora de comprar clòtxines s’ha de prestar una atenció especial a la frescor, ja que és un producte que s’ha de cuinar mentre encara està viu. Quan les triem ens hem de fixar que la petxina no estiga trencada. Que la petxina estiga oberta no ha d’indicar necessàriament que el producte estiga en mal estat, sempre que en colpejar-la es tanque.
L’ideal és consumir les clòtxines el mateix dia de comprar-lo o l’endemà. Per a conservar-les cal embolicar-les en un drap humit i col·locar-les en la part menys freda de la nevera. Mai s’han de deixar fora de la nevera ni en la part més freda d’esta, ni tampoc congelar-les crues, ja que moririen. Si les volem conservar més d’un dia o congelar-les, s’han de coure prèviament.
Com que les clòtxines viuen apegades a les roques, és important netejar-les bé abans de cuinar-les, eliminant-ne els filaments amb un ganivet i fregant la petxina davall l’aixeta amb un raspall o el mateix ganivet. Al supermercat podem trobar clòtxines ja llavades i llestes per a consumir. Per a preparar-les hi ha una gran quantitat de receptes típiques de la nostra gastronomia: com a “tigres”, a la marinera o simplement al vapor amb uns grans de pebre, llorer, all i llima.
De nuestra web a tu cocina
Clòtxines al vapor
Clòtxines morunes
Crema de clòtxines
Clòtxines amb salsa verda