Els Cinc de

Lucía GALÁN

ELS CINC DE

10 desembre 2018

Compartix

Per la realització d’este reportatge, Lucía mi pediatra i Consum entreguen 500 € en aliments al Banc d’Aliments d’Alacant per al seu repartiment entre els més desfavorits.


Lucía Galán Bertrand, més coneguda per la comunitat bloguera pel títol del seu espai, “Lucía, la meua pediatra”, assegura que escriu “des de l’experiència de la professió i la sensibilitat de la maternitat”. S’ha convertit en la guru de milers de pares, tant per a entendre per què el seu fill no guanya pes, com per a reaccionar davant la clàssica enrabiada de supermercat, i tots agraïxen que reivindique els espais personals. Els consells li han valgut un premi a la Millor Divulgadora per l’Organització Mèdica Col·legial i un premi Bitácoras al Millor Blog de Salut.  Mentrestant, acumula milers de seguidors en les xarxes socials, tres llibres a l’esquena i aparicions en televisió. Qui millor que ella per a fer recomanacions sobre la bossa de la compra de les famílies espanyoles?


Açí van el seus "cinc de":

CAFÉ

Em confesse: si no prenc un café (o dos) abans d’anar a treballar no soc persona. A més, del café m’agrada tot, eixir de la dutxa i olorar el café acabat de fer. Beure’l en tassa gran amb molta llet i calentet, i prendre’l molt a poc a poc agafant la tassa amb les dos mans mentre ens asseiem tots a taula i desdejunem junts. El desdejuni potser no és la menjada més important del dia, però per a mi és el moment més especial del dia i... tot comença amb un bon café.


OLI D’OLIVA VERGE EXTRA

Per a tot, per a cuinar, per a les ensalades, per a les torrades del desdejuni. Sempre.


FRUITA SECA

Anous, pipes de carabassa i pipes de gira-sol. En compre una bossa de cada i els mescle en un pot de vidre. “El pot de la fruita seca”. A les nits, sempre hi ha una ensalada damunt de la taula. Si a casa comencem el matí tots junts desdejunant, el dia acaba sopant de nou tots junts. L’ensalada, si no porta fruita seca del pot de vidre, no és el mateix. Piscolabis excel·lent per a les llargues jornades de consulta a l’hospital: en el calaix del meu despatx sol haver-hi una bosseta d’anous; quan m’entra la fluixor, entre pacient i pacient òbric el calaix i després de 3 o 4 anous, una està com a nova.


FORMATGE

Com a bona asturiana que soc, com no m’ha d’agradar el formatge? No és que m’agrade, és que em fa tornar boja. M’encanta. Com més curat, millor, encara que és impossible resistir-se a un bon Cabrales. A mi, dona’m una fusta de formatges i que es pare el món.


FRUITA

Un altre imprescindible. La fruitera en la cuina, sempre plena. Com més fruita hi haja, millor. De tot tipus i color. Vols que els teus fills mengen fruita? Doncs menja fruita tu, els dic als meus pacients cada dia. Que vegen la fruita tot just entrar a la cuina, que et vegen pelar fruita, menjar fruita, comprar fruita, cuinar amb fruita. En el desdejuni, a més del café i de l’oli d’oliva amb les torrades, què mengem? Fruita. Des que eren menuts, trossege fruita i en pose en un plateret, abellidora i fresca. Quan els meus fills eren menuts els donava furgadents perquè la punxaren, un truc que no fallava mai. Ara, amb la forqueta o fins i tot a mossos, sense més. Fantàstic!  I per a l’esmorzar: botelleta d’aigua, entrepà xicotet i peça de fruita.