Luis Larrodera

Per a la realització d'este reportatge Luis Larrodera i Consum entreguen 500€ en aliments a la Fundació Deporte Integra per al seu repartiment entre els més desfavorits.

OUS

Del primer que anote en la meua llista de la compra, i això que la meua filla petita hi és al·lèrgica i hem de tindre molta cura a l’hora de consumir-ne. Aliment de capçalera en qualsevol de les seues modalitats, ja siguen clàssiques o més elaborades: ous fregits -amb punta de randa, si pot ser-, remenats -solso acompanyats-, en truita -francesa o de creïlla, amb ceba o sense… m’agraden igual-. No més d’un al dia (recomanen), i si és possible de corral.

LLET

En el meu cas, des de xiquet he saludat cada nou dia amb un got de llet. Encara que, amb el pas del temps, s’ha anat convertint en la inseparable companya del café del matí. I no només he anat variant la quantitat de llet que prenc, sinó que també n’he canviat la procedència: des de fa uns anys, he substituït la llet de vaca per llet de cabra, o d’ovella (més de les primeres). Em resulten mésdigestives que la tradicional. I encara que no siguen “llet” exactament, i jo no en taste, a la meua nevera familiar també hi ha begudes de soja, d’ametles i d’avena. Vaja, que a casa som quatre, però tenim més de cinc tipus… això és “la llet”!

PASTA

Com deien a la pel·lícula Jerry Maguire: Ensenya’m la pasta! M’encanta! Posa’m un plat de macarrons amb tomaca i xoriço i ja em fas feliç. A més, no tinc cap problema amb la mida, la forma o la longitud: tallarines, espaguetis, macarrons, llaços… el que vulgues! A mi m’encanta, per exemple, amb oli, bastonets de carranc trossejats, vitet i oli i pebre blanc. I la meua dona prepara una recepta d’espaguetis amb gambes i cloïsses per a xuplar-se’nels dits.

PA

M’agrada el pa. Molt. Moltíssim. Sóc d’aquells aquino importa menjar pa sol, com si fóra una galleta. I sóc d’untar, de sucar el plat, per això no pot faltar el pa… i per això no m’agrada qualsevol pa. M’agrada que siga tendre, torrat en la mesura justa (millor més que menys), farcit amb una molla esponjosa. Un pa que em recorde el pa de quan jo era menut… el d’olor de forn de tota la vida. Tu dóna’m pa i dis-me bovo… però dóna’m pa.

TONYINA

El meu peix de capçalera: la tonyina. Encert segur, la prengues com la prengues:a laplanxa, poc feta; cuita, amb arròs; crua, en forma de nigiri o de maki; en conserva(en oli, en escabetx, al natural), llesta pera protagonitzar un sopar improvisat o com a companya d’un plat de pasta; en pastissets (que m’ixen molt bons, per cert). La tonyina. Deliciosa. Imprescindible.