És bona la multitasca? 

Esta forma de vida marcada per la productivitat i l’èxit considera la multitasca una habilitat. És habitual anar conduint, atenent el navegador i responent cridades de treball. O anar a arreplegar els xiquets aescola i portar-los a les activitats extraescolars carregats amb l’ordinadorper a continuar treballant. Al final de la jornada és fàcil sentir-se aclaparat i superat.

El cervell humà no està preparat per a atendre múltiples tasques al mateix temps de manera continuada. Això produeix un esgotament mental i físic que ens porta a cometre més errors, a treballar més a poc a poci, per tant, a perdre més temps.

La sobrecàrrega cognitiva disminuïx els nivells de concentració, de memòria i per tant la qualitat de l’execució. Per a fer una tasca de manera òptima cal enfocar-se bé, dedicar-hi temps i atenció i deixarmoments al cervell perquè descanse.

Com afecta la sobreestimulació en els xiquets?

Els menuts de la casa tenen cada vegada jornades més llargues, plenes d’activitats des de molt xicotets. Els pares tendixen a tindre’ls ocupats, entretinguts la major part del temps, com si es tractara d’una carrera en la qual cal dedicar tot el temps a preparar-los per a ser més llestos i competents que els altres.

La realitat és que els xiquets que processen massa informació tenen més risc de ser xiquets desmotivats, estressats, de presentar problemes d’atenció i de tindre una baixa capacitat de curiositat i de sorpresa. Són xiquets que aprenen ràpid però que també es cansen prompte i poden tindre més problemes per a centrar-se adequadament en les tasques que realitzen.

La sobreestimulació predisposa a necessitar nivells d’estímuls cada vegada més grans, a buscar entreteniment i sensacions noves freqüents i cada volta més intenses. Esta sensació, lluny de ser un motor que activa el rendiment, pot acabar provocant l’abandonament si no es gestiona correctament.

És paradoxal que este estil de vida reduïsca la capacitat de curiositat per les coses que tenen els xiquets i, al mateix temps, vullga fomentar en ells la creativitat, l’emprenedoria i la capacitat crítica i reflexiva.

Pautes per a no saturar els xiquets

1.   Respectar l’evolució natural del xiquet i les seues característiques individuals. Estimular-los sense intentar avançar el seu desenvolupament.

2.   Cuidar els hàbits de son i d’alimentació, ja que afecten de forma significativa el desenvolupament del cervell i de l’aprenentatge.

3.   Cuidar el desenvolupament social del xiquet en un entorn tranquil i equilibrat.

4.   Afavorir el contacte amb l’entorn natural. La naturalesa té la capacitat de provocar la sorpresa i la curiositat dels xiquets.

5.   Proporcionar-los temps lliure d’estímuls, deixar-los que s’avorrisquen perquè generen els seus interessos i que arriben a conclusions pròpies.

 Les persones que no abusen de la multitasca són més eficients.

Pautes per a controlar la sobrecàrrega d’activitats

1.   Filtrar la informació que es rep, controlar només la que interessa, la que s’associa als objectius personals.

2.   Planificar l’activitat. Destinar temps concrets a tasques específiques, definint el moment d’inici i de finalització per a cada activitat.

3.   Tindre en compte que el descans i la desconnexió són necessaris. No es pot fer un treball de qualitat si no es dóna temps al cervell per a descansar i recarregar-se.

4.   Abordar les tasques i les activitats d’una en una. Quan es té sobrecàrrega de treball és important tindre en compte que si s’aborda tot alhora no s’obté en cap activitat un bon nivell d’atenció, per la qual cosa el rendiment i la productivitat seran més baixos.

5.   Controlar els nivells d’estrés. Dominar les preocupacions de les tasques pendents, programar quan cal atendre-les i quan cal apartar-les de la ment fins a este moment. Els assumptes pendents poden acaparar gran part de l’atenció diària, i impedir la concentració adequada en el que es fa.