El gambot: propietats i beneficis

El marisc és una paraula que, en gastronomia, fa referència als animals marins invertebrats comestibles. En esta definició solem incloure diversos grups d’animals, però els més nombrosos i consumits són els mol•luscos (clòtxines, cloïsses, polp…) i els crustacis (gambetes, llagostins, gambes, carrancs, percebes…). A continuació, vorem les diferències entre llagostí, gamba i gambot.

 Gamba, gambot o llagostí?

Estos tres mariscos pertanyen al grup dels crustacis decàpodes (els que tenen deu potes). Quina és, per tant, la diferència entre ells?

Les diferències més importants les trobem entre la gamba i el llagostí. La primera diferència és la mida del cap de la gamba, que és menor que la del llagostí. A més, el color de la gamba oscil•la entre el rosa blanquinós i el roig intens, en funció de la procedència. Per la seua part, el llagostí cru té unes tonalitats més pàl•lides, encara que també dependrà de la procedència. Però diferenciar el gambot del llagostí corrent és més complicat.

Encara que té un to més ataronjat que els altres dos, la diferència principal del gambot es troba en el sabor, ja que és molt semblant al de la gamba; en canvi, el llagostí té un sabor més intens. Pel que fa a la carn, ens trobem que el gambot té una textura més tendra i, a més, té molta més carn que la gamba.

Propietats

Estos tipus de marisc són aliments amb “un alt valor nutritiu i baix contingut greixós, encara que les concentracions de purina i colesterol són relativament altes”, segons explica la Fundació Espanyola de Nutrició, FEN. Aporten proteïnes d’alt valor biològic, a més de ser una font de ferro, magnesi, fòsfor, iode i seleni. I quant a les vitamines cal destacar l’aportació en vitamina B12.

Són aptes per a totes les dietes, excepte per a les persones amb problemes de colesterol elevat, les que han de seguir una dieta amb restricció de sodi i les que tenen l’àcid úric alt.  

Com es cuina

El gambot el podem consumir cuinat al forn o a la planxa, o ben bullit durant 3 minuts en aigua salada, el temps que tarda a agafar color.

A més, si es tracta de peces molt fresques les podem preparar a l’estil tàrtar. Per a preparar-les només hem de pelar cada peça i després adobar-les amb una mescla d’oli d’oliva, suc de llima, ceba tendra i sal, com si es tractara d’un tàrtar.

Però la recepta més habitual és coure’l al forn, una manera ràpida, senzilla, sense fums i que en manté tot el sabor. A més, podem coure’n grans quantitats alhora, i així reduirem el temps que cuinem.

Recepta de gambot al forn

1. Els tallem els bigots i col•loquem els gambots en una font per al forn.

2. Els untem amb oli d’oliva verge extra amb cura i els distribuïm bé.

3. Piquem uns quants alls i els afegim a la font per damunt i entre els buits.

4. Amb el forn precalfat a 190 oC per dalt i per baix, els courem durant 15 minuts aproximadament.

5. Finalment, traiem la font del forn i els untem de nou amb el suc que han amollat.