Viatjar amb gust: jaciments romans a l’arc mediterrani

Som hereus directes de l’antiga Roma. Ho reflectixen els nostres costums, el tipus d’alimentació i la nostra manera d’encarar el present i el futur. Hui recorrem algunes de les ruïnes romanes que es conserven en el nostre entorn més pròxim i destaquem la valuosa aportació de l’Imperi a la nostra gastronomia.

Segòbriga, Ercàvica i Valèria – Conca

L’antiga ciutat de Segòbriga va arribar a albergar un amfiteatre, termes públiques, mercats, temples i fins i tot un teatre, que va ser un punt de referència en la vida urbana de l’època. Actualment, en este parc arqueològic es poden vore moltíssimes parts de la ciutat, encara conservades en bon estat, com són les muralles i la porta principal, el fòrum, l’acròpoli, l’aqüeducte i altres elements que servixen per a conéixer millor l’urbanisme de l’Imperi. Esta antiga ciutat estava comunicada també amb Ercàvica i Valèria, dos jaciments d’interés de la mateixa província. De fet, el cultiu de la vinya i el tractament posterior per a convertir-lo en vi, molt arrelat en esta zona, provenen de l’època romana.

La Illeta dels Banyets - Alacant

Este curiós enclavament situat al Campello era originalment una península, però l’erosió de l’onatge va acabar separant-lo de la costa per unir-lo de nou l’any 1943. Encara que no té una gran extensió, este jaciment és un dels més importants de la zona pel seu valor cultural, ja que té restes de diferents èpoques com l’edat de bronze o l’edat mitjana, a més de relíquies romanes. Segons els investigadors, en l’època romana va servir com una espècie de piscifactoria, ja que s’han documentat diverses basses treballades sobre la roca i comunicades entre si i amb el mar mitjançant trapes que s’obrien i es tancaven segons la necessitat.

Baelo Clàudia- Cadis

Les restes arqueològiques de Baelo Clàudia, a Tarifa, són les d’una antiga ciutat factoria molt ben conservada i molt important en el seu moment pel paper que va tindre en la indústria de les conserves i les saladures. Durant l’Imperi es van provar tècniques de conservació per a allargar la duració dels aliments i es van perfeccionar. Per exemple, la salmorra; les conserves en vinagre, en oli d’oliva o en mel; la fermentació alcohòlica o làctia; o bé l’assecatge a l’aire, la submersió en aigua bullent, l’elaboració d’embotits, l’envasament…

Teatre de Cartagena – Murcia 

El teatre romà de Cartagena es va construir durantel regnat de Cèsar August en la denominada Cartago Nova, i no va ser descobertfins a l’any 1988. L’emperador va voler dotar la ciutat d’una construcciódedicada a l’entreteniment popular, amb capacitat per a 7.000 persones, que vaser dedicada a Luci i Gai Cèsar.

Amfiteatre de Tarragona

Este amfiteatre romà de forma ovalada i excavat en les mateixes formacions rocoses del litoral es va construir en el segle II dC. Amb una capacitat per a 14.000 espectadors, que acudien a presenciar batalles de gladiadors i feres, uns segles més tard va albergar a l’interior una basílica visigòtica. Es tracta d’un vestigi de Tàrraco, una de les urbs romanes més importants d’Hispània.

Empúries – Girona 

Situat a Girona, este enclavament mediterrani va ser port d’entrada per a l’assentament romà a la península Ibèrica, però van ser els grecs antics els qui van fundar, l’any 575 aC, esta ciutat al golf de Roses. Passejant per les restes dels seus carrers i edificis es descobrixen bonics mosaics grecs i romans.