JOAN LÓPEZ
ELS CINC DE
Compartix
Per la realització d’este reportatge, Joan López i Consum entreguen 500 € a Villa Teresita (Coronación Virgen de los Desamparados de Valencia).
Joan López és director creatiu. Seues són algunes de les campanyes institucionals valencianes més virals dels últims anys. La formació d’actor el va dur a tindre companyia teatral pròpia durant una dècada i, gràcies al periodisme, l’hem vist presentar en À Punt programes magazine, estius, festes i cobertures informatives especials. En Supervivientes (Telecinco) ha sigut guionista i creador de continguts digitals des d’Hondures. És amant de la gastronomia, de les arts plàstiques i de la cultura i les tradicions. Ara escriu, desenvolupa formats, presenta, produïx, dirigix, assessora, inventa i crea. Un comunicador amb inquietuds artístiques que és fàcil trobar sempre cuinant plats deliciosos o projectes nous.
Ací van els seus “cinc de”:
BACORES
“Per Sant Joan, bacores...”. Les bacores arriben al súper este mes, com el meu sant. M’encanten. Tant per a acompanyar una fusta de formatges com en format coca al forn, o sobre un iogurt natural. La seua olor recorda l’estiu, veritat?
PERNIL SERRÀ
M’agrada acabat de tallar. Per a desdejunar i per a sopar. Com a bon amant del “porn food”, en pose sobre la torrada molt calenta per vore com es fon el greix. És una autèntica delícia. Desdejunar amb pernil em recorda que és cap de setmana (i estic fora de casa) i em posa content.
PLÀTAN MASCLE
Després de sis edicions de Supervivientes a Hondures, el plàtan mascle ha sigut tot un descobriment que ha entrat en la meua cistella de la compra. La cultura garifuna el té en la base de la dieta en forma de tostones, com a guarnició. M’agraden molt cruixents per a acompanyar el guacamole. O al forn, tallat a llesques. (Truquet: sal en escates, pebre i unes gotes de llima abans de servir-lo)
GRANISSAT DE LLIMA SENSE SUCRE
Sempre en tinc en el congelador. M’agrada com a aperitiu estiuenc, dos parts de granissat per una de vi negre. Un vici. Tot té més bon gust: encara que no pugues disfrutar-ho a peu de platja, hi ha sabors que et transporten a llocs. Per a mi, este sabor és Xàbia amb amics.
OUS
Ja he agafat el puntet a calfar-los en una paella amb dos cullerades d’aigua i, en un minut, ja estan a punt per a posar-los sobre un remenat de gules. Durs, els prenc entre hores. M’agrada estrellar-ne un dins del cassó de fideus a l’hivern i prendre’l a cullerades. O mesclar-lo amb un plàtan madur i rent: es convertix ràpidament en una coca al microones. Nyam.
