Lluç de Palangre
El lluç és una de les varietats de peix blanc més acceptades, degut sobretot al seu suau sabor ja que, admet una gran varietat de preparacions culinàries. Pot servir-se de moltes maneres. Bullida, arrebossada o guisada en una deliciosa salsa verda.
els frescos
Compartix
Podem trobar diverses espècies de lluços, però el que està més ben valorat per la textura i el sabor seria el que correspon a l’espècie Muerluccius merluccius, que és el que treballem en Consum. Per la forma de captura, el més preuat és el lluç de palangre, que es pesca prop del litoral, aproximadament a uns 30 km de les nostres costes.
S’anomena “de palangre” pel tipus de pesca amb què es captura, ja que es fa mitjançant l’art conegut com palangre, que consisteix en una línia o sedal amb centenars d’hams on els lluços piquen i s’enganxen.
Este art de pesca és més selectiu que d’altres perquè se centra en un tipus d’espècie objectiu, amb la qual cosa disminuïxen altres captures d’espècies accidentals. Els lluços, quan són pescats amb esta tècnica, no patixen tants colps i magolaments. D’esta manera s’aconseguixen exemplars amb una presència de peix més fresc, amb color platejat i reflexos brillants.
Què ens aporta el Lluç
El lluç és un peix blanc amb un contingut gras i calòric baix -aporta al voltant de 65 calories i menys de 2 grams de greix per 100 g-. Per la seua baixa aportació calòrica, el lluç es considera un aliment adequat per a persones que tenen sobrepés o obesitat, i fins i tot quan es tracta de dietes amb un contingut en sodi baix, ja que el contingut en este nutrient és també baix. Això sí, sense oblidar-nos que s’ha de cuinar amb tècniques culinàries que no afigen un excés de greix a l’aliment, com ara a la planxa o al forn.
La carn del lluç de palangre és blanca i de sabor delicat, alhora que és molt digestiva, per això agrada a totes les edats, dels més menuts als més grans. A més, permet utilitzar-la tal com es presenta en el mercat (filets, rodanxes, lloms, cua…), en diferents preparacions culinàries i també en forma de triturats, quan hi ha una dificultat per a ingerir el peix sencer (fonamentalment en xiquets i ancians).
Composició per 100 grams de porció
| Proteïnes (g) | 11'8 |
| Greixos (g) | 1'8 |
| Ferro (mg) | 1'10 |
| Magnesi (mg) | 25'1 |
| Potassi (mg) | 270 |
| Fòsfor (mg) | 190 |
| Zinc (mg) | 0'37 |
| Iode (mg) | 18 |
| B1 o Tiamina (mg) | 18 |
| B2 o riboflavina (mg) | 0'09 |
| B3 o niacina (mg) | 6'1 |
| B9 o àcid fòlic (mcg) | 12'3 |
| B12 o cianocobalamina (mcg) | 1'10 |
| mcg = micrograms |
Preparacions amb Lluç
La tècnica culinària que utilitzarem amb el lluç dependrà de la zona i del tall. Per exemple, la cua es pot fer bullida, les rodanxes arrebossades o guisades amb salsa verda (és la preparació més característica d’este peix), el llom obert a la graella o el bescoll al forn.
La part més preuada d’este peix són les cocotxes, que és la part carnosa de la regió de la gola i que té una textura característica. Se solen presentar en cassola al pil-pil o arrebossades.
Del nostre web a la teua taula
