Menjars de nadal

Nadal és la gastronomia de les olors de canella, clau, nou moscada i gingebre, dels sabors únics, dels costums familiars que any darrere any ens brinden l’oportunitat de construir eixos records inesborrables en la nostra memòria

hui mengem

29 octubre 2018

Compartix

No hi ha res més entranyable que mantindre les tradicions familiars que omplin la taula d’aliments que per molt “antiquats” que pareguen, estan fets amb una estima especial.

La gastronomia de Nadal conté cultura, tradició, història i art. La varietat de productes i la tradició que passa de generació en generació es plasmen en la cuina oferint la possibilitat de degustar plats tradicionals excel·lents, basats en productes locals i de temporada amb una qualitat nutricional excel·lent i un sabor indiscutible. Això ens oferix l’oportunitat de tastar receptes amb característiques i sabors especials en cada regió.

La tradició mana al plat i marca l’elecció del marisc més clàssic (gambes, llagostins, cigales, cloïsses, navalles o cabres de mar) i el peix (besuc, lluç, orada o rap), sense deixar de banda els rostits, ja siguen de titot, capó, cabrit, porquet o conill. Plats que recorren tota la geografia espanyola amb les seues peculiaritats.

En el cas de la Comunitat Valenciana és per Nadal quan es fa més evident i innegable la tradició amb l’estimat putxero de Nadal, a base de cigrons, verdures locals (sense oblidar les penques), creïlles, vedella, porc o aviram i la històrica “pilota” feta de magre de porc picat i embolicada amb fulles de col en alguns pobles.

En altres llocs de l’àrea mediterrània, com Catalunya, es delecten amb una escudella molt completa o la sopa amb una pasta que anomenen galets. I a les Balears, el titot farcit sol ser la figura de la taula, si bé en cada illa hi ha diferències, en els primers plats i fonamentalment en les postres, on el cuscussó menorquí és un dolç molt tradicional.

Faves asturianes

En altres zones com Aragó les sopes de Nadal també es consagren com a plat clàssic i s’hi suma el ternasco (corder de llet) aragonés fet al forn. Els murcians opten pel zarangollo, elaborat amb productes de l’horta murciana (carabasseta i ceba) i ou, o les faves amb pernil de primer i varien entre carn i peix de segon. El porquet i el corder són els personatges distingits del Nadal castellà. El card, un infal·lible de les taules de La Rioja i Extremadura.

I a la zona nord, els càntabres disfruten d’uns caragols a la muntanyesa i de peixos com el llobarro, l’orada o el besuc; este últim també actor innegable del Nadal basc i navarrés, on compartix cartellera amb el corder al chilindrón. A Galícia, el marisc i l’abadejo conviuen amb els rostits de titot o pollastre, i a Astúries les faves, el pollastre de corral i el cabrit amb sidra s’alternen amb el lluç amb cloïsses o les nècores. Els andalusos disfruten del Nadal començant amb l’indiscutible aperitiu de pernil de Jabugo amb olives partides i, com a plat estel·lar, la galta o el titot trufat.

Mereixen un esment a banda els dolços, on la multiplicitat d’opcions és increïble. Des dels típics torrons, de pasta dura o blana, o de melassa i gofio, fins a les mantegades de Sòria, les gemmes d’Àvila, les mandarines gratinades, els pastissets de moniato, sopes dolces a base de nous, sucre i llet o les coques amb cítrics i anís, entre altres delícies.

Només queda relaxar-se, disfrutar i guardar en la retina cada moment d’este Nadal que segur que serà únic i inigualable en alguns aspectes.

- Caragols a la muntanyesa

- Putxero valencià de Nadal

- Cuscussó