Mindfulness per a reduïr l'ansietat
Preocupar-se és ocupar-se d’alguna cosa amb antelació. Tots ens preocupem alguna vegada, ja que es tracta d’una experiència que les persones compartim. Respondre amb preocupació davant les situacions estressants és una manera habitual d’afrontar-les que pot ajudar a resoldre problemes.
coneix-te
Compartix
La preocupació és adaptativa, però a vegades es convertix en excessiva, i està present de manera continuada en les vides dels qui la patixen i pot arribar a convertir-se en patològica.
Quan les preocupacions estan relacionades amb successos probables, ens ajuden a mantindre la consciència en situacions sense resoldre i a preparar una resposta anticipada davant l’amenaça. En canvi, quan se centren en tots els perills possibles, sense pensar que molts d’estos perills no arribaran a ocórrer mai, ja no és tan efectiva.
No és possible afrontar el que no ocorre; per tant, anticipar-se a situacions impredictibles pot elevar el nivell d’estrés, i pot generar efectes nocius per a la salut física i emocional.
Per què ens preocupem tant?
Són molts els camins pels quals es pot arribar a un estil de vida marcat per la preocupació excessiva. Es poden activar estats de preocupació freqüent a partir de les sensacions de no controlar o de no ser capaç d’aconseguir resultats desitjats en situacions difícils. També s’hi pot arribar per una altra via, com és el biaix atencional. Algunes persones creuen que són més probables els successos negatius que els positius.
En altres casos s’intenten generar tantes conseqüències negatives com siga possible a una situació potencialment amenaçadora. L’objectiu és previndre-les, ja que es confia poc en un mateix per a resoldre-les.
La preocupació també s’alimenta de creences supersticioses: algunes persones pensen que preocupar-se per alguna cosa provocarà que no passe. Se li concedix un paper d’“utilitat” que es va reforçant diàriament, ja que moltes de les coses per les quals ens preocupem no arriben a ocórrer.
Finalment, la preocupació va en companyia d’una tolerància reduïda a la incertesa. Quan es té predisposició a reaccionar negativament davant de situacions incertes, independentment de la probabilitat que ocórreguen i de les seues conseqüències associades, es generen cascades de pensaments del tipus “I si..?” que mantenen encés un estat permanent de preocupació.
Què podem fer?
El mindfulness es pot considerar una filosofia de vida a la qual s’ha donat hui dia un enfocament científic i pragmàtic. És una de les teràpies psicològiques denominades “de tercera generació”.
No només és eficaç per a les intervencions terapèutiques, també s’utilitza com a programa educatiu per a ajudar a controlar el malestar, i amb això es reduïx l’estrés, l’ansietat i la infelicitat.
Ajuda que la persona se centre en el moment present, que pose l’atenció de manera conscient en les experiències del moment amb interés, curiositat i acceptació.
A més, el mindfulness pot ser una ferramenta potent per a millorar la qualitat de vida, per a reforçar de manera activa el projecte personal triat.
6 consells per a no preocupar-se per tot
El mindfulness pot ajudar a construir una ment “sàvia”, se centra en la presa de consciència de la realitat present, a posar el focus en el que ocorre en el moment present, i així afavorix la flexibilitat atencional.
La pràctica de les habilitats següents ens ajudarà a aconseguir-ho:
1. Observar: atendre les experiències internes i les externes tal com ocorren en el moment present.
2. Describir: aquello que se observa, sin calificativos ni etiquetas, poniendo en palabras la propia experiencia.
3. Participar: endinsar-se en el que es viu, integrar-se en l’acció.
4. No jutjar: adoptar una actitud no avaluativa.
5. Atenció conscient: aprendre a focalitzar l’atenció en el que es fa en el moment present, centrant-se amb plena consciència, sense dividir l’atenció.
6. Actuar amb eficàcia: aprendre habilitats per a afrontar les coses segons els objectius personals i les demandes de cada situació.
