Paisatges de tardor: viatjar a la tardor per Espanya
VIATJAR AMB GUST
Compartix
Els paisatges de tardor són una excusa perfecta per a fer una escapada. Descobrix els millors enclavaments de la tardor per a viatjar i disfrutar sense eixir d’Espanya
La tardor és el moment en què tot torna a començar. La naturalesa comença a morir com a part de la vida i el paisatge anuncia que un cicle acaba per donar pas a un altre. El relat es troba en els arbres nus, en les estores de fulles. És, per tant, un moment únic per a visitar entorns tenyits de taronja, de groc, de marró; per a planejar una escapada sense eixir d’Espanya; perquè fins i tot les destinacions més pròximes es posen un vestit diferent.
Escapades de tardor sense eixir d’Espanya
Sense cap dubte, el nord és un enclavament privilegiat per a disfrutar del paisatge de tardor. Començant per Astúries, on s’integra el Parc Natural de Somiedo, conegut pel seu conjunt de llacs, la presència d’ossos i les cabanas de teito, construccions que únicament es conserven ací. En plena serralada Cantàbrica, el Principat també acull el Monte de Muniellos, on es troba la roureda més gran d’Espanya i una de les més ben conservades d’Europa. Ens trobem en una de les regions més verdes d’Espanya, on la naturalesa es revela en tota l’esplendor, però on també podem aprofitar per a tastar bons formatges i sidres.
Imaginem que volem viure aventures. Per a arribar a la famosa cascada de Gujuli ens hem de desplaçar fins al País Basc, concretament al Parc Natural de Gorbeia, que bé es podria tractar d’un món encantat. Hi ha roques escarpades amb coves recòndites i boscos espessos de fajos, amb troncs enrevessats i totalment coberts de molsa. Ara bé, la segona fageda-avetosa més extensa i més ben conservada d’Europa és la Selva d’Irati, a Navarra. Les seues 17.000 hectàrees només les supera la Selva Negra d’Alemanya.
Més a l’est, es troba un dels enclavaments més bells d’Espanya, que rep milers de visites a l’any, i a pesar d’això preserva tot l’encant: el Parc Nacional d’Ordesa i Mont Perdut, a Osca, (Aragó). Àguiles, isards i marmotes conviuen entre fajos, roures i bedolls per crear un marc natural únic, que es torna especialment bonic amb els colors de la tardor. L’orografia està dominada pel massís de les Tres Sorores, en què la màxima elevació és el Mont Perdut, i que permet la creació de valls glacials com la d’Ordesa. Entre roques i canons, els rius seguixen el seu llit, formant plàcides llacunes o caient amb força en cascada.
Finalment, el sud de la Península també oferix belles estampes de tardor, però s’ha de saber trobar-les. Si bé el parc granadí de Sierra Nevada és famós per la neu de l’hivern, els seus paisatges són igualment espectaculars els mesos previs, quan encara es pot disfrutar de l’excepcional flora i fauna. I, per descomptat, a Jaén es troba el Parc Natural de les Serres de Cazorla, Segura i Las Villas, l’espai protegit més gran d’Espanya i segon d’Europa, amb una extensió de 214 hectàrees. Tot i la latitud on es troba, presumix d’una vegetació abundant, que es tenyix amb els colors de l’estació.
Viatjar en la tardor
Per si els paisatges descrits no foren suficients, hi ha altres motius que fan que la tardor siga una estació perfecta per a viatjar. D’una banda, la quantitat de festius en el calendari, que permeten organitzar-se les vacances en el treball; d’una altra, la climatologia, que en alguns casos no és tan dura com la de l’hivern. Com que és una època menys sol·licitada que l’estiu, les destinacions són més econòmiques i estan menys massificades. A més, l’atmosfera es torna màgica, i no només en els entorns rurals: és època de bon vi i castanyes torrades; d’encendre per primera vegada el fumeral durant una vesprada de pluja; de prendre’s una bona tassa de café després d’un passeig pels carrers empedrats i totalment coberts de fulles.
