Propietats de les cloïsses: beneficis i receptes
Les cloïsses són un aliment que destaquen per l’alt contingut en proteïnes, minerals i vitamines. Coneix les millors receptes i com es cuinen les cloïsses a la marinera.
els frescos
Compartix
Propietats i beneficis de les cloïsses
Les cloïsses són font de proteïnes d’alt valor biològic, d’àcids grassos omega-3 i, a més, tenen un baix contingut de greix. Pel que fa als minerals, estos mol·luscos són font de ferro, iode, seleni, fòsfor i potassi. Sobre 100 grams de carn de producte, tant en el cas del ferro com en el del iode, els dos superen la dosi diària recomanada per a un adult. Finalment, també són font de niacina.
Tipus de cloïsses
• Cloïssa fina o de Carril: : pel poble de Galícia on esproduïxen, tenen la closca més o menys ovalada i unes “quadrícules” formadesper costelles radials i solcs concèntrics que s’entrecreuen i són més marcatsen els extrems. El color, entre blanc i marró clar, varia segons l’arena on escrie.
• Cloïssa japonesa: té una closca fosca, entretorrada, gris i negra, amb estries molt marcades que també formen quadrícules moltmenudes, però més marcades que en la cloïssa fina. Itàlia és un dels països ones cria intensivament.
• Cloïssa llimac: de color gris o crema amb taques marrons, té una forma més ovalada que la fina. Presenta línies concèntriques que es travessen amb línies radials més fines, però no formen quadrícules com les anteriors.
• Cloïssa rossa: té una closca llisa i mésbrillant que altres cloïsses, és de color groc, marró rosat o amb taquesmarrons-rogenques.
Com es cuinen les cloïsses
El mètode habitual per a cuinar les cloïsses és al vapor, però també es poden cuinar a la planxa o fregides amb allada.
Si decidim fer-les al vapor, la tècnica és molt senzilla. Després de tindre-les en remull per a eliminar-ne l’arena, posarem dos dits d’aigua en una olla. Quan alce el bull, ficarem damunt de l’olla un utensili per a cuinar al vapor o un colador metàl·lic i ho taparem perquè s’òbriguen.
Si decidim cuinar-les a la planxa, posarem una planxa a foc fort amb un poc d’oli d’oliva; quan la planxa estiga molt calenta tirarem totes les cloïsses al mateix temps i mantindrem el foc fort. Hem d’intentar que la planxa tinga prou superfície perquè hi càpien totes estirades. Començaran a obrir-se en dos minuts aproximadament. No hem de deixar que es cuinen molt perquè adquiriran una textura gomosa. De tant en tant, les remourem amb una cullera de fusta o de silicona. Les podem acompanyar amb un bon raig de llima o una picada d’oli, all i julivert.
Com es fan les cloïsses a la marinera
Ingredients:
- 600 g de cloïsses
- ½ ceba mitjana
- 1 all
- ½ vitet
- 20 g de farina de blat
- 1 cullerada de pebre roig dolç
- 15 ml de tomaca fregida casolana
- 10 ml de vi de xerés o blanc
- 1 fulla de llorer
- Julivert fresc
- Oli d’oliva verge extra
1. En una cassola, posem aigua abundant i un grapat de sal grossa i hi afegim les cloïsses perquè amollen l’arena. Les deixem en remull, almenys, unes 2 hores. És convenient que canviem l’aigua cada mitja hora.
2. Quan estiguen netes d’arena, obrim les cloïsses i les cuinem al vapor en una cassola amb un got d’aigua, una culleradeta de sal grossa i una fulla de llorer. A mesura que s’òbriguen, les anem retirant i les reservem. Reservem també un poc d’aigua de la cocció.
3. Mentrestant, en una paella fem el sofregit. En primer lloc, sofregim a foc lent la ceba, el vitet i l’all, tot molt picadet. Quan les verdures estiguen a punt, hi afegim el pebre roig i la farina i ho mesclem tot molt ràpid fent una pasta o roux.
4. Ràpidament, hi incorporem el vi de xerés o el blanc i ho remenem fins que s’evapore l’alcohol.
5. A continuació, hi afegim la tomaca fregida i l’aigua d’haver cuinat les cloïsses que haurem colat prèviament. Ho tastem i ho rectifiquem de sal.
6. Deixem que es reduïsca durant uns 5 minuts i fiquem en la paella les cloïsses que teníem obertes i reservades. Ho deixem 3 o 4 minuts més, fins que la salsa agafe un punt espés que ens agrade, i apaguem el foc.
7. Ja es poden servir!
