Propietats de la figa

La figuera és un arbre peculiar. Encara que no passa amb tots els exemplars, molts ens regalen els fruits dos vegades a l’any, per emmarcar així els mesos d’estiu. Comença amb les bacores, al juny, que generalment són més xicotetes i menys dolces, i una volta passat l’equador d’agost tenim la segona collita, les figues.

els frescos

4 setembre 2018

Compartix


Diferents tipus de figues

Les figues no s’han de consumir fins que no hagen arribat al punt òptim de maduració, ja que les verdes contenen una substància (líquid blanquinós i lletós) que pot produir irritacions o granellada en la pell. Les figues es poden classificar en tres grups segons el color.

  • Les varietats blanques presenten en l’època de maduresa un color blanquinós, groguenc o fins i tot verd. Les més saboroses són les grogues daurades i les grogues verdoses.
  • Les varietats acolorides inclouen les diferents figues de color marró blavós més o menys clar.
  • Les varietats negres inclouen les figues que tenen un color que va d’un roig fosc fins a un de totalment negre, i destaquen per la qualitat les de color negre porpra.

Valoració nutricional

Després de l’aigua, el component majoritari de les figues fresques el constituïxen els hidrats de carboni (glucosa, fructosa i sacarosa). Al costat del plàtan, la xirimoia i el raïm, la figa és una de les fruites que té més contingut en sucres, per la qual cosa se sol recomanar en la dieta d’esportistes i en la de persones que desenvolupen una activitat física intensa. Encara que el contingut proteic no és alt, presenta tots els aminoàcids essencials. Pel que fa a la fibra, la figa fresca en té una quantitat important, que produïx sensació de sacietat, afavorix el trànsit intestinal i evita el restrenyiment, a més de previndre malalties dels aparells digestius i cardiovasculars.

No és una fruita rica en minerals, encara que sí que presenta una proporció elevada de potassi, i conté quantitats apreciables de calci, fòsfor i magnesi.


Beneficis de menjar figues

  • Aporten energia. Com el plàtan, el mango o el caqui, són riques en hidrats de carboni, per la qual cosa proporcionen energia.
  • Actuen contra el restrenyiment. Per l’alta aportació en fibra soluble, ja que en tenen aproximadament un 2 %, ajuden a recuperar el trànsit intestinal.
  • Cuiden l’intestí. La fibra actua com a prebiòtic i afavorix la creació de la flora de l’intestí prim. A més, ajuda a la digestió d’altres nutrients, sobretot dels minerals.
  • Afavorixen la densitat òssia. Les figues seques aporten 250 mg de calci per cada 100 g, mentre que en l’opció fresca en tenen 38 mg per cada 100 g. Així i tot, se n’ha de moderar el consum en casos de sobrepés i diabetis pel contingut en sucres.
  • Ajuden a controlar la hipertensió. La figa té oligoelements (fibra, potassi i magnesi) que ajuden a controlar la pressió sanguínia. Tot i això, com tampoc no ocorre amb cap altre aliment, no té efectes curatius per si sola.
  • Són antioxidantsAporten provitamina A o betacarotens, que es transformen en l’organisme en vitamina A i tenen acció antioxidant.
  • Mantenen els nivells de glucosa. Poden ser considerades un aliment isotònic, ja que reposen sucres (sacarosa, glucosa, fructosa) i sals minerals que es perden en un sobreesforç. Un refrigeri excel·lent quan has fet una gran activitat física o mental.


Conservació de les figues

Cal tindre en compte que les figues són fruites molt fràgils, i això fa que tant el seu transport com la conservació en bones condicions resulten particularment difícils. Com que és una fruita perible, no es conserven més de 3 dies a la nevera. De tota manera, encara que es conserven en fred és convenient traure-les de la nevera una estona abans de consumir-les perquè el fred no n’atenue el gust.


Composició per cada 100 grams de porció comestible     


Valor energètic (kcal)

292

Hidrats de carboni (g)

16

Fibra (g)

2,5

Proteïnes (g)

1,2

Potassi (mg)

270

Calci (mg)

38

Magnesi (mg)

20