Què és la intel·ligència emocional i per a què servix?
Descobrix-ho tot sobre la intel·ligència emocional en este article: com es definix, els beneficis i les aplicacions pràctiques que té. No et perdes res d’este tema fascinant!
coneix-te
Compartix
Sovint, associem la intel·ligència amb la comprensió de conceptes o amb habilitats relacionades amb el raonament. Tot i això, esta intel·ligència no és l’única que hi ha. En els últims anys, la intel·ligència emocional s’ha convertit en un terme que s’utilitza cada vegada més. Però... què és la intel·ligència emocional? Ara ho vorem.
Definició d’ intel·ligència emocional
Cal conéixer la definició d’intel·ligència emocional per a comprendre què és i per a què servix. La intel·ligència emocional es definix, així, com la capacitat de reconéixer i comprendre les emocions en un mateix i en els altres. En general, les persones que tenen un alt grau d’intel·ligència emocional saben el que senten i el que signifiquen les seues emocions, i també com poden influir o afectar altres persones.
Cal recordar que les emocions, eixes sensacions o sentiments intensos produïts per estímuls (un fet, una idea, un record…), poden ser agradables o desagradables. Totes, això sí, són necessàries per a la nostra supervivència i adaptació al medi en el qual vivim. Sentir una emoció (por, alegria, tristesa, ràbia...) és inevitable; encara més, el més recomanable és no reprimir-la, sinó deixar que ens envaïsca i gestionar-la de manera conscient, correcta i saludable. I sobre això últim té moltes coses a dir la intel·ligència emocional.
El psicòleg nord-americà Daniel Goleman, un dels artífexs de la intel·ligència emocional, resumix cinc elements clau quan parlem d’este concepte. Són estos:
- Autoconsciència. És la capacitat de reconéixer els sentiments propis i les emocions.
- Autoregulació. Se centra en la gestió de les nostres emocions i la nostra adaptació a diferents situacions.
- Motivació. Les persones amb intel·ligència emocional es caracteritzen perquè tenen una gran força de voluntat. L’optimisme és un requisit imprescindible per a assolir els nostres objectius.
- Empatia. Es definix com la capacitat de posar-se en el lloc d’una altra persona.
- Habilitats socials. Suposa relacionar-se amb persones del nostre entorn per a buscar no només el benefici propi, sinó també el dels altres.
Arribats a este punt, potser et preguntaràs com es gestionen les emocions; la resposta és la mateixa que si fora una altra habilitat. La intel·ligència emocional es pot entrenar. De fet, encara que no tot el món naix amb les mateixes capacitats (depenen de factors com la genètica o la criança), sí que hi ha consells que es poden posar en pràctica per a treballar la intel·ligència emocional.
Com es desenvolupa la intel·ligència emocional?
Per a saber com es desenvolupa la intel·ligència emocional només hem de posar en pràctica els consells següents. Pren nota!
- Autoavaluació. Si volem conéixer-nos bé, hem de reflexionar sobre les nostres fortaleses i febleses. Per a fer-ho, hem de reconéixer els nostres punts de millora i procurar posar-los en pràctica en les interaccions socials.
- Identificació. Posar nom al que sentim i tractar d’entendre com ha sorgit és clau. També cal detectar els detonants: allò que ens porta a reaccionar d’una manera determinada en unes situacions determinades. Si sabem quines són estes circumstàncies, podrem entrenar-nos per a gestionar millor les nostres emocions.
- Estratègia. Si tenim ferramentes de regulació al nostre abast, serà més senzill regular les nostres emocions. Podem utilitzar la respiració, la meditació, el moviment… Això sí, és important treballar en estos recursos abans que es presente una situació complicada per a saber exactament com dur-los a terme. L’objectiu és aprendre a controlar el que sentim de la manera més sana possible.
- La respiració abdominal, per exemple, és una bona manera de fer-ho; per a regular-la, només haurem d’inspirar profundament mentre comptem mentalment fins a quatre, mantindre la respiració mentre tornem a comptar fins a quatre, i soltar l’aire a poc a poc mentre arribem al huit. Si el nostre abdomen puja i baixa amb cada moviment, és que ho fem bé.
- Comunicació. Comunicar les nostres emocions ens pot ajudar molt; i al contrari: quan una persona ens conte alguna cosa, no ens hem de limitar a esperar el torn per a parlar; pot ser un bon moment per a demostrar-li, amb el llenguatge corporal, que estem presents en la conversa.
- Responsabilitat afectiva. Encara que no siga la nostra intenció, a vegades les nostres accions poden impactar negativament en els altres. En cas que cometem un error i danyem les emocions d’algú, hem de demanar perdó de manera directa i buscar maneres de millorar la situació. Hem de posar-nos en el lloc de l’altra persona i buscar solucions, ja siga parlant les coses o arribant a acords.
- Relativitzar. És difícil, però hem d’intentar pensar més enllà quan estiguem desbordats. En estos casos, no solem vore ni a curt termini, ni a mitjà ni a llarg; però cal procurar racionalitzar que la vida continua, que passaran hores, dies i setmanes, i que probablement superarem allò que ens afecta.
- Temps. Treballar la intel·ligència emocional és un procés per a tota la vida. I al llarg del temps anirem aprenent més coses sobre nosaltres, sobre com ens relacionem o com són les nostres emocions.
- Demanar ajuda. Cultivar la intel·ligència emocional no és una tasca fàcil, i pot haver-hi situacions complexes que interferisquen en la nostra capacitat de regular les emocions. Si és el nostre cas, una bona idea és demanar ajuda professional perquè ens aconsellen sobre com podem desenvolupar la nostra intel·ligència emocional.
La intel·ligència emocional, en última instància, ens farà viure més feliços amb nosaltres mateixos i amb els altres. Cal tindre-ho en compte.
