Què pots veure a Castelló

Què pots fer un cap de setmana a Castelló?

Encara que Peníscola, Benicàssim i Alcossebre són les destinacions de platja més habituals de Castelló, amb els seus arrossos i els seus plats mariners, la província amaga altres llocs amb encant on es pot aprofitar la naturalesa, disfrutar d’entorns singulars i delectar el paladar amb els productes de temporada que ens oferixen el mar i la terra.

Pròximes entre si i enclavades a la serra d’Espadà i a la serra Calderona hi ha les localitats de Jérica, Segorbe o Montanejos, totes amb un atractiu natural comú. El clima estival suau, les opcions per a refrescar-se a les piscines naturals i la possibilitat de fer interessants rutes a peu convertixen este trio de pobles, com també les poblacions més menudes que les envolten, en una alternativa més que desitjable per a passar uns dies de descans. Els embotits típics de la zona i l’olla segorbina posen el colofó a esta proposta turística.

I si ens crida la muntanya, no massa lluny de les anteriors però amb personalitat pròpia s’erigix el Penyagolosa, el massís més alt de la província fins al qual es pot accedir a peu per diferents rutes de més o menys complexitat. Una de les més especials és la que ix de la pintoresca localitat de Vistabella del Maestrat, però si volem unir mar i muntanya també podem agafar la ruta que unix el pic amb Castelló de la Plana. Per a reprendre forces podem optar per una de les tapes típiques de la província, el ximo, un arrebossat de tonyina, ou i tomaca. Si preferim el dolç també val la pena tastar els panolis, elaborats amb farina, llima, anís i farcits de moniato, o disfrutar dels flaons, els rosegons o els bunyols de figa.

Monuments i art urbà a l’aire lliure

Per cridaners i originals és imprescindible destacar els pobles castellonencs de Fanzara i Vilafamés. Este últim està estratègicament situat sobre una mola de pedra amb unes vistes fantàstiques de les magnífiques pinades de pi blanc que envolten els municipis de l’entorn. La seua posició i l’estructura emmurallada li han valgut el títol d’un dels pobles més bonics d’Espanya, però és que la localitat posseïx, a més, esglésies d’interés, el palau gòtic del Batle, seu del Museu d’Art Contemporani, i la roca grossa, una pedra impressionant que sembla congelada mentre queia i que està envoltada de diverses llegendes, com ara la que conta que, en tocar-la, cal pronunciar tres desitjos perquè, almenys, un es complisca. En la llista d’atractius gastronòmics destaquen el tombet, la carn a la brasa amb allioli, o els dolços ametlats.

Fanzara, amb poc més de 300 habitants i més d’un centenar d’obres d’art urbà, s’ha convertit en un dels museus a l’aire lliure més grans del món. Són els mateixos carrers del poble el lloc d’expressió dels artistes, i la seua quantitat va en augment cada any gràcies a la cita anual del Museu Inacabat d’Art Urbà (MIAU), on els mateixos veïns allotgen els artistes. La cuina típica de la zona es prepara amb verdures de temporada, com l’olla de col, la de card i la de carn de caça, especialment el javalí. Tots plats contundents per a dur millor els rigors de la muntanya.