L’experiència és un grau

Els sèniors, iaios o no, els nostres millors aliats

cures infantils

En este ritme frenètic en què vivim, les persones majors són un contrapunt imprescindible en el dia a dia de moltes famílies: aporten experiència, temps i, sobretot, serenitat. Estan sempre quan més se’ls necessita (i se’ls necessita molt, veritat?)

Cada 26 de juliol, Santa Anna i Sant Joaquim, se celebra el Dia dels Iaios. Encara que esta data passe més desapercebuda que el Dia de la Mare o el Dia del Pare. hi ha molt per celebrar i són molts per a fer-ho. De fet, segons l’últim informe de l’Institut de Política Familiar de la UE, una de cada cinc persones a Europa té més de 65 anys, prop del 20 % de la població total.

Suport incondicional en la criança, refugi sentimental i també, en més situacions de les desitjables, suport econòmic socorregut, les persones majors són una peça clau en la nostra societat que, a vegades, no rep l’atenció que hauria de rebre. Com podem fomentar l’acostament dels menuts? Com ens podem aproximar com a adults als nostres majors?

Escoltar:

• Fomentar el respecte, siguen persones grans conegudes o no.

• Buscar l’equilibri entre la impaciència infantil i la serenitat dels iaios, predicant amb l’exemple. Si ens veuen conversar amb tranquil•litat, ens copiaran.

• Atendre i esperar que acaben d’expressar-se, batalletes incloses. Un públic entregat és sinònim de felicitat.

Comprendre:

• Esforçar-se per admetre les xicotetes manies que puguen tindre.

• Restar importància als errors o descuits, quan no siguen rellevants.

• Posar-se en el seu lloc abans de valorar les seues accions. La seua gestió del temps i la de les prioritats és diferent i, no per això és pitjor.

Ajudar:

• Donar-los suport en la seua relació amb la tecnologia. Ordinadors, mòbils, comandament a distància… tot canvia molt a pressa i per a tots és complicat adaptar-se.

• Acompanyar-los quan es presenten dificultats. Oferir-los ajuda en el transport públic, quan van carregats, si s’han desorientat…

Poner en valor

• Corregir els xiquets sempre que es dirigisquen a ells de manera poc adequada o despectiva és atorgar-los autoritat.

• Aprofitar la seua experiència. En l’etapa adulta, la relació pares i fills es relaxa i es transforma en una afinitat pròxima a l’amistat. Esta amistat té el plus del coneixement mutu. Convé no menysprear els seus consells.

• Involucrar-los en les activitats. Fer-los partícips del nostre dia a dia i no únicament en el paper de cuidadors, sinó com a “companys” d’oci i aprenentatge.

• L’especial atenció als ancians als països asiàtics, concretament al Japó i la Xina, ens hauria de servir de referència. El respecte a les persones majors s’inculca des de la infància. Tindre una persona major de referència és considerat un honor.