Naixements dels rius Cuervo i Xúquer: guia pels rius de Castella-la Manxa

Naixements del riu Cuervo, rutes i cascades

En plena Serranía de Conca es localitza una de les joies naturals més boniques de la província. És un entorn únic al qual li van atorgar el reconeixement de monument natural en 1999. Es tracta d’un paratge de somni on se situa una de les rutes més impressionants d’Espanya. Els salts d’aigua i sendera fàcil fan que siga apte per a tots els públics.

Es pot visitar en qualsevol època de l’any, encara que les millors èpoques són a l’hivern i a la primavera, perquè predomina l’aigua i es pot disfrutar en la màxima esplendor.

 La ruta fins al naixement del riu Cuervo comença a l’aparcament. Es tracta d’una ruta circular de poc més de tres quilòmetres, senzilla i perfecta per a fer-la amb xiquets o amics. Poc després de començar-la, arribarem a una zona de descans amb àrees de pícnic i algun restaurant. Una vegada passada, iniciarem la zona habilitada amb passarel·les, ponts i escales que van introduint el viatger en les ribes del brollador cap al naixement.

El paisatge entre arbres que brinda és espectacular i també es pot disfrutar de la zona de les cascades. A un pas es troba un dels salts d’aigua més grans de la zona (no és el del naixement). Passada la cascada i seguint el curs del riu arribarem al naixement de riu Cuervo. Per a fer-ho, haurem de deixar enrere un mirador xicotet on podrem observar la grandesa d’estes cascades. Més tard, passarem una extensa praderia i, seguint el camí, arribarem al naixement.

Altres rutes són: la sendera de La Turbera, un recorregut que comença uns 150 metres abans del naixement del riu, d’un quilòmetre i mig de longitud, discorre per una torbera calcària; la ruta d’El Pinar, d’uns 11 quilòmetres, a la qual s’accedix per la sendera de La Turbera i permet fer un recorregut a través de la pineda de pi silvestre i meravellar-se amb les vistes panoràmiques increïbles. No obstant això, el parc natural de la Serranía de Conca conté 11 rutes aptes per al senderisme i l’educació ambiental. Totes estan senyalitzades i tenen diferents nivells de dificultat.

Naixement del riu Xúquer

El riu Xúquer naix a la Serranía de Conca, en un paratge conegut com Los Ojuelos de Valdeminguete, al fons de la vall que separa la Muela de San Felipe de la Muela de la Mogorrita, les més altes de la província. A quatre quilòmetres del poble de Tragacete, a l’alberg de San Blas, comença la sendera que conduïx a la cascada del Molino de la Virgen, un salt d’aigua preciós d’uns vint metres d’alçària, preàmbul de les meravelles de la conca alta del riu Xúquer.

Les gorges del Xúquer

És un paisatge de vertigen. Entre els municipis de Jalance i Cofrentes descobrim el riu Xúquer, encaixat entre parets enormes de més de 300 metres d’alçària. Un espai màgic i impressionant amb barrancs, boscos mediterranis, túnels excavats en la roca… És un recorregut circular de 33 quilòmetres que partix de Jalance i que es pot recórrer en aproximadament 10 hores, per la qual cosa no és una ruta per a tots els públics, cal estar un poc entrenat. Es pot fer un tram més reduït, d’uns 16 quilòmetres.

En esta ruta ens toparem amb la cova de Don Juan, amb restes del mesolític. Utilitzada com a habitacle en l’antiguitat i després com a refugi de pastors i caçadors, es pot visitar. S’endinsa uns 500 metres per l’interior de la cova i es tarden uns 40 minuts a fer una visita guiada. S’hi pot accedir amb vehicle privat perquè hi ha un aparcament a prop.

Es pot admirar el paisatge des de diversos miradors: el de Campichuelo, el dels canyons del Xúquer i el de la font del Castell, habilitat amb taules, bancs i una font. Unes altres àrees recreatives de la zona són la de Moragete i cova de Don Juan, la font Bella i la font del Tobarro, ja al municipi de Jarafuel, a la comarca de la Vall d’Aiora.

Per a emprendre el camí de tornada hem de passar ineludiblement per la senda Centenillos, el pont Star, el pont Nou i el barranc de l’Aigua. Hi ha nombrosos punts d’interés turístic, entre els quals destaca l’Aula de la Naturalesa de Moragete i els brolladors del riu.

Per als amants dels passejos fluvials, Cofrentes oferix la primera ruta fluvial de la Comunitat Valenciana. Es tracta d’un recorregut d’una hora de durada pel riu Xúquer que partix d’esta localitat i que té com a destí Cortes de Pallars.

Descobrix La Hoz del Júcar

Si busques on fer la pròxima escapada rural i d’aventures, segurament a La Hoz del Júcar trobaràs un lloc ideal per a passar uns dies marcats per molta naturalesa i paisatges bonics.

En l’extrem nord-oriental de la província d’Albacete es troba un dels espais més sorprenents de tot Castella-la Manxa: La Hoz del Júcar, producte de l’acció erosiva de les aigües del riu Xúquer abans d’unir el llit al del Cardiel a l’altura de l’embassament d’Embarcadero.

La Hoz del Júcar, a La Manchuela, és una zona sorprenent que oferix un paisatge molt pintoresc i amb canyons fluvials i pobles que fan la sensació d’estar flotant. Una zona de contrastos amb vegetació i hortes grans en alguns trams. En uns altres, el riu és més sinuós i genera meandres bruscos que passen entre canons.

Al nord de La Hoz del Júcar se situen els últims contraforts del sistema Ibèric; al sud comencen a repuntar les primeres altures de la serralada Bètica i, finalment, a l’oest s’estenen les grans planes manxegues. Un espai de gran valor natural en el qual, a més, destaca la presència de diverses localitats amb un paper destacat en la història d’Espanya i una arquitectura popular interessant i monuments com Alcalá del Júcar, Tolosa, Casas del Cerro, Jorquera…

Què podem menjar entre ruta i ruta

• Zarajos: molt populars en la cuina de Conca, els zarajos —l’intestí prim del corder enrotllat en un pal– es consumixen també a Madrid i tenen «cosins» similars sense pal a Navarra i La Rioja, on es coneixen com a embuchado, i a Aragó, com a madejas. Els zarajos se solen cuinar fregits o a la planxa.
• Migas: el plat típic més famós de Castella-la Manxa. Porten trossos xicotets de pa dur sofregits en oli amb alls, rostes de cansalada entreverada, xoriço i pebre roig. Sovint s’acompanyen amb raïm blanc i un ou fregit damunt.
• Gaspatxo manxec: és un guisat caldós (calent) que es cuina amb carn (conill, pollastre o perdiu) i l’ingredient principal són trossos de coca cenceña manxega, un pa àzim que es prepara sense rent.
• Morteruelo: Guadalajara, Albacete i, sobretot, Conca són els responsables d’este plat d’origen medieval. Els ingredients fonamentals són el fetge de porc i la carn de caça. Es cuina amb pa esmollat o ratllat i espècies (canella i comí).
• Alajú: és un dels dolços més típics de Conca. Els ingredients principals són ametles, pa ratllat i mel, encara que s’hi poden afegir pinyons i anous. És una massa amb mel, espècies, pa ratllat, pa torrat i fruita seca.