Somnambulisme: què és i com afecta el dia a dia
Descobrix què és el somnambulisme, les seus causes i els símptomes, i com afecta els adults. Aprén a identificar este trastorn del son i a gestionar-lo.
coneix-te
Compartix
Què és el somnambulisme?
Probablement has sentit parlar del somnambulisme, però... què és? El somnambulisme és un trastorn del son que es produïx quan la persona afectada fa alguna activitat o camina mentre dorm, de manera que no és conscient del que fa. Este trastorn té lloc durant el son no-REM, en l’etapa 3 del cicle del son, també conegut com a “son profund” i que correspon a les primeres hores de son. És més comú en xiquets que en adults i tendix a ser hereditari.
Encara que el somnambulisme no és una malaltia greu mentre la persona afectada no córrega perill o no supose una amenaça per a la gent del seu entorn, sí que és una patologia important i convé ser tractada amb precaució. No debades, les persones que patixen somnambulisme poden moure mobles, anar al lavabo, vestir-se o, en casos extrems, fer activitats perilloses com ara conduir un cotxe mentre dormen. La duració de l’episodi de somnambulisme pot ser breu o durar fins un poc més de 30 minuts, i un pacient amb esta malaltia pot tornar a adormir-se amb total normalitat després de l’episodi, encara que, això sí, pot ser que s’adorma en un lloc inusual o diferent.
Símptomes del somnambulisme
Els símptomes de somnambulisme més comuns són estos:
- Confusió i desorientació en despertar-se.
- Expressió facial absent o una mirada perduda.
- Parla incoherent o mínimament receptiva.
- Obertura dels ulls: oberts i vidriosos.
Tot i que no és necessari que passe, pot ser que la persona somnàmbula es comporte de manera agressiva, si la desperta una altra persona. Entre altres símptomes del somnambulisme, també destaca que la persona que en patix no recorda l’episodi quan es desperta, tant és així que la majoria de les vegades sap què ha passat gràcies a un familiar.
Per a detectar el somnambulisme no cal fer cap tipus de prova, encara que, arribat el cas, es pot recórrer a alguna espècie de mètode diagnòstic per a detectar un altre tipus de trastorns, com les convulsions. Eixa persona també es pot sotmetre a un examen de salut mental per a valorar si la patologia està relacionada amb l’ansietat o l’estrés.
Causes del somnambulisme
L’ansietat, la falta de son o la fatiga són algunes de les causes del somnambulisme. Hi ha altres factors de risc que hi influïxen, com l’alcohol, els sedants i els medicaments o els trastorns mentals. La genètica i la història familiar, l’apnea obstructiva del son o la síndrome de cames inquietes també tenen relació amb el somnambulisme.
Pel que fa a les maneres de previndre’l, evitar el consum d’alcohol, els antidepressius i dormir bé (tractant d’evitar l’insomni) són maneres clares d’enfrontar-se al somnambulisme. També són bones idees reduir o minimitzar l’estrés, l’ansietat o els conflictes que puguen desembocar en esta patologia.
Quines conseqüències pot tindre el somnambulisme en els adults?
El somnambulisme en els adults pot tindre tant conseqüències físiques com emocionals. De fet, no només poden córrer el risc de caure o lesionar-se durant estos episodis, sinó que, com que s’interromp el cicle del son, el somnambulisme provoca generalment fatiga i somnolència, que també poden afectar el rendiment en les activitats quotidianes. A més d’altres problemes com l’estrés, la irritabilitat o la disminució de la qualitat de vida en general.
Els casos més greus de somnambulisme poden provocar que la persona necessite supervisió de nit per a evitar lesions o accidents, una tasca que, d’altra banda, pot suposar una càrrega no només per a la persona que en patix, sinó també per a les persones del seu voltant.
Es pot despertar un somnàmbul?
És una de les preguntes més habituals: es pot despertar un somnàmbul? La majoria dels experts desaconsellen despertar les persones somnàmbules de manera brusca, ja que, com que no són plenament conscients de la seua situació, despertar-les així els pot provocar por, confusió i inclús ira. En lloc de despertar una persona somnàmbula, sol ser preferible recórrer a altres mesures de seguretat, com ara moure objectes, mobles o cables per a reduir els riscos de caiguda, o portar-la suaument fins al llit perquè continue dormint. Per descomptat, també convé bloquejar l’accés a les escales, per exemple.
En qualsevol cas, el somnambulisme no sol requerir un tractament actiu, perquè els episodis són ocasionals i representen poc risc. A més, es tornen menys freqüents a mesura que la persona somnàmbula envellix, i algunes vegades desapareix per si sol sense cap teràpia específica. En altres casos és possible que calga administrar tranquil·litzants que ajuden a disminuir estos episodis. Per tot això, és interessant comptar amb un especialista en la matèria que determine quina és la millor solució.
